Barça

Guillermo Amor

Director del futbol base del Barça

“El Dream Team va trencar el pessimisme que existia”

“Parlem de casa meva. Vaig estar-hi vuit anys i vaig madurar moltíssim”

“No s'hauria de perdre mai. El sistema actual és molt similar al que jugàvem nosaltres ja fa uns anys però ara s'ha guanyat en tot”

Nosaltres vam creure molt en el missatge de Cruyff i l'èxit d'un entrenador és aquest

Guillermo Amor és una persona molt autoritzada per parlar de La Masia i de com s'ha anat construint l'aposta per l'estil que actualment defensa el FC Barcelona. Ell va viure vuit anys a la fàbrica dels somnis blaugrana i va formar part del Dream Team, va coincidir amb Van Gaal i quan va arribar Rijkaard tenia responsabilitats al futbol de base, on ara és el director.

Què va significar La Masia per a Guillermo Amor?
Uff, ja fa molts anys! Parlem de casa meva com va ser la casa de tants altres joves i ara ho és per a uns altres. Ara les coses han canviat i la residència és diferent. Per mi va significar molt perquè van ser uns anys molt bonics, que em van marcar molt. Vaig estar-hi vuit anys i vaig madurar moltíssim perquè vivia amb gent més gran –de fet, van canviar les normes perquè Amor hi pogués entrar–. És una experiència que molta gent passa, però que poca gent aconsegueix l'objectiu final pel qual ve al Barça i també sacrifiques moltes coses. Perquè la vida del futbolista comença aviat, però també acaba aviat. Si faig un balanç, tot el que vaig viure va ser una etapa molt feliç.
L'estil de joc que s'aprèn ja a La Masia i que ha fet del Barça un equip admirat arreu del món per la seva proposta futbolística no s'ha de perdre mai. És irrenunciable?
Sí, no l'hauria de perdre. Fa bastants anys que juguem de forma molt similar a dalt i a la base. El sistema actual és molt semblant al que jugàvem nosaltres ja fa uns anys, però ara s'ha guanyat en tot perquè es fa un treball molt ampli en moltes coses, s'intenta anar al detall i que cada futbolista en l'apartat individual millori molt i en el d'equip igual. També intentem que els entrenadors cada cop es vagin formant més i tot això fa que cada cop hi hagi més qualitat en tots els futbolistes. Estem recollint moltes coses d'unes etapes molt boniques. Tot això que fa el Barça s'ha de mantenir perquè els nois saben a què juguen i perquè coincideix amb el que s'està practicant a dalt. Molts dels jugadors del primer equip han passat per la base. Hi ha gent de molta categoria i no és fàcil trobar jugadors del nivell que hi ha aquí.
Vostè va formar part del Dream Team, un dels millors equips de la història del Barça juntament amb el de les últimes temporades. Va disfrutar molt?
Sí, vam disfrutar moltíssim. El Barça sempre ha estat un equip històric, molt gran i que ha tingut grans jugadors, però amb aquell equip vam trencar una mica aquell pessimisme que feia que no poguéssim guanyar de manera continuada. I nosaltres vam aconseguir molts títols i vam posar fi a aquells dubtes. També vam instaurar una forma de treballar i un estil que és bonic i ens agrada a tots. I al marge dels èxits ens ho vam passar molt bé perquè érem un grup que ens portàvem molt bé.
Disfrutar però també aguantar Johan Cruyff, una persona clau en l'estil de joc del Barça dels últims anys, i també amb un caràcter especial. Geni i figura?
(Riu) Cadascú té el seu caràcter i per ser entrenador has de tenir un caràcter molt fort. Nosaltres vam creure molt en el seu missatge i l'èxit d'un entrenador és aquest, guanyar-te la confiança dels teus jugadors. Que els jugadors creguin en tot el que dius i nosaltres creiem cegament en el que deia.
Fins i tot quan feia allò que es va anomenar com a ‘Cruyffades'...?
A vegades pensàvem que “això no pot sortir” o “perquè decideix això”, però si hi creus, acaba sortint. Les coses van sortir bé precisament per això perquè estàvem molt convençuts en tot allò.
Aquest estil i la recuperació de l'orgull i la confiança és el seu millor llegat?
Sí. Crec que Cruyff era molt guanyador, com a futbolista ja ho va ser i com a entrenador també. Li agradava córrer molts riscos, aguantar la pressió. Per estar en un equip que juga sempre per guanyar i no especular i que sempre aposta per jugar d'una forma concreta s'ha de tenir valentia. En aquells anys Cruyff va venir amb aquesta idea, encara que sí que és cert que abans em sembla que amb Michels ja es va intentar fer el mateix, però jo aquella època no la vaig viure.
La que sí que va viure va ser la de Van Gaal. Amb ell es va intentar recuperar una mica aquest estil que s'havia perdut després d'un any intermedi amb Robson?
L'any amb Robson també va anar bé, teníem un bon equip i vam guanyar tres títols. Van Gaal i Cruyff compartien algunes idees pel que fa a l'estil perquè totls dos provenien de l'escola holandesa, de l'Ajax i estaven acostumats a treballar amb joves. Donaven molta importància al joc posicional, situar bé la gent al camp, jugar a l'atac, aprofitar les bandes, prioritzar el joc ofensiu, tenir la possessió de la pilota, manar i en això coincidien. Van Gaal era molt seriós i molt professional, vivia per al club. Això sí que ho tenia.
Anys després, amb l'arribada de Joan Laporta, el club tornaria a apostar per l'escola holandesa amb Frank Rijkaard?
Amb Rijkaard, jo ja estava al futbol de base. Va arribar intentant imposar una forma de jugar, un 4-2-3-1, però després va canviar amb l'arribada de Davids. Els resultats van canviar i va guanyar molts partits. En aquella època la gent també estava una mica desencisada i calia aixecar els ànims i això ho va aconseguir Ronaldinho. Va tenir tres anys molt bons i vam veure coses que no s'havien vist gaire. Va aixecar l'afició. Aquell equip, però, era molt bo i van aconseguir la segona Champions.
El Barça de Pep Guardiola va aconseguir portar aquest estil a l'excel·lència?
La veritat és que ha estat un equip increïble. Durant molts anys han jugat a un ritme futbolístic molt fort. Són un exemple de professionalisme, de ganes de treballar, de posició al camp. Han jugat amb una pressió important i defensivament eren brutals. A vegades arribaves a pensar: “Com pot ser que a un equip tan ofensiu amb prou feines li arribin a porteria?” I a vegades equips bons la perdien molt ràpid per la pressió que feien. I què dir de les possessions de pilota. El més valuós és tenir la pilota i tenir-la i no perdre-la, encara que sembli fàcil no ho és.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ARTHUR MELO
MIGCAMPISTA DEL FC BARCELONA

“El meu joc encaixa en l’estil del Barça”

“Encara és més gran del que m’imaginava. És una gran empresa amb una estructura enorme”

“Tinc ganes que torni, soc un privilegiat pel fet de jugar amb ell”

barcelona
 

Rosell carrega contra la jutgessa Lamela

BARCELONA
 

Trasplantament “d’acord amb la llei”

BARCELONA
 

El llibre d’estil s’esquinça

barcelona
 

El trasplantament a Abidal és legal, segons l’ONT

BARCELONA
 

Rosell denuncia la seva situació des de la presó

BARCELONA
 

‘C’est la vie’

BARCELONA
 

Un benefici de 13 milions amb uns ingressos de 914

barcelona
 
Frenkie de Jong

L’últim desig ‘ajacied’

BARCELONA