Una ascensió meteòrica
Bàsquet. Amb només 26 anys i menys d'una dècada en l'arbitratge, Jordi Domingo ha pujat ja aquesta temporada a LEB. Natural de Llívia, va iniciar-s'hi impulsat pel gironí David Peries
Fa gairebé una dècada que Girona no té equip a l'ACB. I quatre anys que tampoc en té cap a LEB Or després que el projecte del Sant Josep se n'anés en orris per una pèssima gestió econòmica. Però, a més dels jugadors habituals a l'elit de la demarcació –com ara Sàbat, Rabaseda o Paulí, en la Lliga Endesa; o Trias, Garrido o Gatell, a Or–, aquest curs hi ha tret el cap un àrbitre. Es tracta de Jordi Domingo, natural de Llívia i que a finals de desembre farà 27 anys. És l'únic integrant del comitè de Girona en les categories LEB. No n'hi havia cap des de la retirada de Josep Pla, al final del 2013/14.
Cap amunt
“D'entrada, l'arbitratge no em seduïa tant, però a Llívia sempre que faltava un àrbitre em tocava. Ningú volia fer-ho”, recorda somrient Domingo. A escassos mesos de fer 18 anys –va començar a practicar bàsquet als vuit–, el col·legiat gironí David Peries va animar-lo a fer el curs a l'estiu i ho va acceptar: “Jo coneixia la seva dona, que també és de Llívia. Ell xiulava a copa Catalunya llavors i va convèncer-me que ho provés, i així també podia guanyar alguns diners.”
Els inicis no van ser senzills, sobretot per la logística. Viure a Llívia l'obligava a fer molts quilòmetres cada dissabte: “El més a prop era Ripoll o Olot, tot i que algun cop també havia hagut d'anar a Figueres. Així cada dissabte al matí havia de fer la collada de Toses. I a la tarda anar a un altre lloc perquè encara jugava amb el Llívia. Feia falta força de voluntat, en especial al meu pare, que era el que em duia d'un lloc a l'altre [riu].” Però el ritme vertiginós de jugar i xiular tan sols va haver-lo de combinar una temporada. La 2008/09 el comitè de Girona el va promocionar a tercera catalana.
Hi va estar tres anys, fins que va estar en el lloc indicat el dia indicat. “Xiulava un Sant Josep-JAC Sants, al pavelló de Sant Josep, a Girona. Es va donar la circumstància que a la grada hi havia el Joan Carles Mitjana perquè hi jugava el seu fill. Ell era director tècnic a la federació. Suposo que li devia agradar com ho feia perquè vaig pujar a primera catalana, saltant-me una categoria”, explica Domingo. Tot el seu creixement es va accelerar fins a dirigir ja el curs passat quatre partits a LEB Or i alguns a Lliga Femenina, tot i encara pertànyer al grup 2, d'EBA. El debut va ser un Barça B-Osca, el 17 de gener d'aquest any, 71-67 per als locals.
El col·legiat, des de fa uns anys resident a Barcelona, combina la tasca a les pistes ara amb un màster de formació del professorat de secundària –el juny passat va acabar els estudis de ciències de l'esport– i també és tutor a l'Escola d'Àrbitres.
Inesperat
Al juliol la FEB li va ratificar l'ascens al grup 1. “Per a mi va ser una sorpresa increïble pujar tan aviat. Estic contentíssim”, va explicar Domingo, que no pensa en l'ACB, categoria en què no ha estat mai un àrbitre gironí: “L'ACB és el lloc més alt, i lògicament em faria il·lusió, però sóc jove. Ara vull disfrutar, aprendre molt i consolidar-me a la categoria.” Una categoria, la LEB Or, en què hi ha veterans que sempre van a protestar a l'àrbitre més jove: “És un rol que s'ha assumir. El respecte s'ha de guanyar, dia a dia.” En la pretemporada, va dirigir la final de la Lliga Catalana LEB i la setmana passada el Granada-Àvila, de Plata. En l'horitzó, el Prat-Ourense, de LEB Or, aquest dissabte. A més, s'estrenarà de principal en el Gandia-CBT, de Plata, el 9 de novembre.