Pensar a llarg termini

Fa cinc anys, la temporada per a un equip d'Eurolliga amb aspiracions començava en la segona setmana de gener amb l'inici del Top 16 (quatre grups de quatre equips). Un mes després hi havia la copa, un mes més tard, el play-off de quarts d'Eurolliga i quatre setmanes després, una final a quatre que s'encadenava amb el play-off de lliga. Els pics competitius estaven molt identificats i la preparació física es podia afinar molt més. Es planificava a llarg termini i es podia tenir la pràctica totalitat de la plantilla a un nivell òptim des del punt de vista físic al mateix temps. En les últimes quatre temporades afinar ja costava més, perquè pels volts de cap d'any ja arrencava el Top 16 amb el format de dos grups de vuit equips. La fase decisiva començava abans i s'allargava amb més partits que s'havien de guanyar. En certa manera, han estat quatre anys de transició a la nova realitat.

Els cicles curts

Una nova temporada que no permet mirar tan lluny ni fer una planificació de tota la temporada amb exactitud. Cada setmana és un pic competitiu i es pot fer una aproximació del que passarà, però s'ha de treballar en cicles curts, per exemple de tres setmanes. Són cicles en els quals es busca tenir el màxim nombre de jugadors a un nivell òptim al mateix temps, sabent que difícilment mai es podrà tenir-los a tots. Tot ve marcat pel nombre de partits que la competició programa a la setmana.

Quan és de tres partits, la setmana ja va prou servida de treball físic específic, de bàsquet, i quan això passa en els entrenaments el treball físic va més encaminat a la feina de gimnàs, a sessions de treball general. Dit d'una altra manera, quan hi ha menys partits per setmana s'accentua més la càrrega de treball físic específic en els entrenaments (situacions de cinc contra cinc). Fins avui el Barça ha tingut dues setmanes de tres partits, fins a la copa n'haurà jugat cinc i fins al play-off de quarts de l'Eurolliga sis o set depenent del que faci en la copa.

L'altre factor clau és la recuperació. En aquest sentit, és essencial la ingesta de carbohidrats i proteïna després dels entrenaments i partits per intentar recuperar com abans millor els nivells de glucogen, per omplir el dipòsit de gasolina. I això ben acompanyat de banys d'aigua freda i gel i massatges suaus.

El tercer gran element a gestionar en tot plegat són les lesions. Un jugador lesionat no fa treball de grup, i la seva absència repercuteix directament en els companys que estan sans. Quan hi ha un lesionat, les càrregues de treball específic (cinc contra cinc) dels que no estan lesionats en els entrenaments s'han de regular: treball amb la mateixa intensitat però amb menys minuts. En el cas del Barça, assotat per les lesions, el marge de maniobra en aquest sentit està sent mínim.