Des del minut 1

L'Europa de dues velocitats va quedar ahir palesa a Fontajau. El contrast entre l'exigència que va plantejar l'Avenida –i, a un altre nivell, la que tindrà l'Uni en les tres pròximes jornades de Lliga Femenina– i l'oposició ínfima del Keltern, no per previsible deixa de ser tan extrem que fa preguntar-se com s'ho va fer el Keltern per guanyar a la pista del Castors Braine abans de la finestra FIBA. Segurament hi té molt a veure –en aspectes de bàsquet i també en el mental– la baixa d'una de les seves referències, Marina Markovic, que ni tan sols es va treure el xandall per un esquinç de turmell que arrossega des de l'aturada pel preeuropeu.

L'Uni es va ocupar de portar la pilota a dins, on era tan superior per físic –Silva, Alminaite, Spanou, Ibekwe, Peters...– com per murrieria. Els 14 punts des de la pintura ho diuen tot. El Keltern només va anotar en tirs oberts (9 dels 11 punts del primer quart van ser triples), no va ni ensumar el rebot (Ibekwe en va agafar més que totes les rivals) i, en general, va fer una sensació d'innocència, com si jugués cohibit per la majestuositat de l'escenari, elles que juguen en un pavelló tan petit que no ha pogut ni ser homologat.

Els triples (3/6) havien evitat que el Keltern sortís del partit en el primer quart (19-8 va ser la màxima diferència), però en el segon, les alemanyes només van anotar dos punts en set minuts, en una successió inacabable de tirs errats–, i l'Uni, literalment, es va divertir a la pista (33-13, 3:38 abans de la mitja part). Tot i alguna recuperació en una pressió tímida i que Surís ja havia fet jugar tothom, i força, les coordenades es van mantenir i, amb el triple de rebots (21-7), l'Uni ho va tenir fàcil i va convertir moltes fases del joc en un entrenament amb públic. Amb gairebé els mateixos tirs, la diferència de qualitat va aclaparar: 17/31 tirs de camp per a l'Spar i 7/32 del Keltern en els primers 20 minuts.

Poc per valorar

Tornant del vestidor tot es va relaxar: l'atenció de l'Uni als dos costats del camp, l'arbitratge, fins i tot la por escènica de l'equip alemany. La segona meitat, competitivament irrellevant, no era cap bon exemple de res, però els exercicis defensius li van anar millor al Keltern (46-39, 29'), moment en què Surís va dir que ja n'hi havia prou de desconnexió i va aturar el partit per fer-lo tornar allà on tocava (53-39).