Eurolliga
El batec del CSKA
Andrei Vatutin va arribar l'estiu del 2002 al vigent campió continental i des de fa set anys n'és el president i el director general. “L'activitat en un club no és una feina, és una manera de viure”, assevera. Sempre a tocar de la pista, analitza i sentencia: “L'Eurolliga ha esdevingut una lliga de jugadors. I Dimitris Itoudis, un entrenador de nova formació, parla el seu idioma”
Des de la caigudade la URSS, només el 2001 i el 2002 el CSKA no ha guanyat el títol a Rússia. Ho va fer l'Ural Great, club en què treballava Vatutin
La mare d'Andrei Vatutin en ocasions assisteix als partits del CSKA. El bàsquet no li agrada d'una manera particular i el que l'omple és la felicitat del seu fill. Sap que quan el CSKA guanya, l'Andriuxa està content. Ell agraeix que la mare hagi acabat anant als partits. Li pregunta pels jugadors, què pensa dels gestos, de les reaccions, de les mirades. Quan hi ha dubtes, la perspectiva de la mare és sempre la que perfila el camí, a Rússia.
Andrei Vladímirovitx Vatutin (Moscou, 1973) té un escoltar positiu, d'esperit crític, i és un home afortunat perquè no va néixer ensenyat. Intel·ligent, para esment, processa i elabora. Procedia així quan era subaltern i així treballa des que és qui té l'última paraula al CSKA. Considera la seva mare, escolta Asker Barcho, fisioterapeuta que fa 40 anys que és al club o a qui escaigui dels 35 treballadors de les oficines. “L'activitat en un club no és una feina, és una manera de viure”, assevera. Mana perquè és el president, però un dia també va fer fotocòpies, Vatutin. D'aquí ve el respecte per qui té al costat en l'escomesa diària.
L'aprenentatge
Després de graduar-se en periodisme a la Universitat Estatal de Moscou, treballava a l'agència ITAR-TASS quan el 1997 va entrar al servei de premsa de la federació russa. Allà va conèixer Serguei Kuixenko, decisiu en la seva biografia. L'actual president de la lliga VTB va ser un dels fundadors de l'Ural Great i l'any 2000 va portar Vatutin al club perquè li va veure prou qualitats per nomenar-lo ajudant del director general. Amb Serguei Belov de tècnic, van treballar plegats dues temporades a Perm, la 2000/01 i la 2001/02, i aquelles són encara avui les úniques des de l'esfondrament de la URSS que el títol de campió de Rússia no l'ha guanyat el CSKA. Òbviament, l'estiu del 2002 Kuixenko i Vatutin eren ja part de la nòmina d'empleats del club de l'exèrcit.
L'escoltar positiu de Vatutin es va forjar mentre era ajudant del cap executiu (CEO), quan exercia de vicepresident (2006/07) i quan va ser el CEO del club (2007-09). Sempre rere Kuixenko, quan aquest va deixar la presidència del CSKA Vatutin va accedir al càrrec. Un aprenentatge ascendent amb errades i encerts, a còpia de fets, i amb les Eurolligues del 2006 i el 2008 enllustrant els prestatges. Fa set mesos, va arribar la tercera. Al matí abans de la final de Berlín, Vatutin va demanar a Dimitris Itoudis que continués al CSKA passés el que passés aquella nit. “Itoudis és un entrenador de nova formació, dels que parla l'idioma dels jugadors”, explicava als mitjans russos. “L'Eurolliga, com fa anys l'NBA, ha esdevingut una lliga de jugadors.”
Clarivident, home d'acció
El fracàs del retorn de Messina (2012-14) l'havia obligat a revisar les categories de pensament. La irracional derrota a Istanbul amb Jonas Kazlauskas a la banqueta i l'equivocació d'haver portat Dusko Vujosevic l'estiu del 2010 havien fet creure Vatutin que recuperant l'experiència de Messina, el tècnic campió el 2006 i el 2008, el món tornaria a girar rodó. Però ni Londres ni Milà, amb derrotes en la semifinal, li van donar la raó. Al contrari: Messina és un gran, però el bàsquet d'avui ja no pertany als entrenadors. En aquest context, s'entén que l'estiu del 2013, “en un intens debat” sobre el futur de Teodosic, convencés Messina “per tal que Milos es quedés”. “Probablement era el moment de renunciar als seus serveis, però no ho vam fer.” Les altes i les baixes del CSKA, a més de Vatutin i l'entrenador, les raonen la vicepresidenta Natalia Furaeva i el director esportiu Andrei Sepankov. Parlen quatre, decideix un.
Casat amb Anastasia i pare de Veronika, el president Vatutin batega, no està tot el dia al club ni és el primer a arribar ni l'últim a marxar. Treballa quan toca, viu a tothora. Quasi cada dia va al gimnàs i constantment dóna voltes a com millorar el CSKA. “Amb Itoudis vam canviar el model de selecció. Va ser un canvi radical: prou fitxar noms.” El bàsquet a Europa també pertany als jugadors perquè l'esport ja no és una solució vital. Ara és una cosa més, i els joves, que abans tenien caràcter, avui tenen diners. Llevat de l'errada de repatriar Kirilenko a mitjan de temporada 2014/15, les arribades de Nichols, Markoitxvili, Korobkov, els germans Kulagin, Kurbanov, Higgins, Freeland, Augustine i Antonov en els últims tres anys no el desmenteixen. Tampoc el fitxatge de De Colo, perquè quan el francès va tornar de l'NBA només el CSKA se'l va creure.
Prou noms i més jugadors del país. “Un equip guanyador només es pot construir sobre la base de jugadors de casa. Estic convençut que ja no és possible d'una altra manera.” A banda del primer equip, el CSKA té un sub-21 i un sub-17 i des de fa poc ha començat a enfortir relacions amb l'escola del vell CSKA, que encara pertany al ministeri de defensa i del qual es va escindir el 1996 quan Norilsk Nickel, la major productora mundial de níquel, va comprar la secció.
Escrupolós i just a ulls dels treballadors del club, de tant en tant assisteix als entrenaments de l'equip i quan l'ocasió és especial, com ara una final a quatre, és a la banqueta fent pinya fins que es xiulen els tres minuts previs a l'inici del partit. No és pressió, és reforçar la confiança dels jugadors i tècnics que escolta en el dia a dia de la temporada. Parlen, fan broma, passen ànsia i
en ocasions s'enfaden. Conviuen.
Notícies
Divendres,10 maig 2024