La dificultat d'un calendari té moltes cares, però per un club com el Barça la duresa inherent encara hauria de tenir més a veure amb el propi tarannà de l'equip que no pas amb la qualificació del rival.

Entès això, és una evidència que els de Georgios Bartzokas no arriben a la cita contra el CSKA en la millor de les disposicions. “No és tant el resultat com el fet de competir”, admetia Rice ahir. “No sempre ho fem.” Més enllà de les tres victòries en els últims nou partits, al Barça li urgeix mostrar-se dens en l'argumentació, capaç d'aguantar la mirada al campió durant 40 minuts.

Siguin quins siguin els jugadors de què disposi avui Dimitris Itoudis en la partida, l'equip blaugrana necessita localitzar diferents pols ofensius i fer-ho des de la velocitat d'execució de la passada per començar a tenir opcions. Atacar a peu parat el CSKA és pretendre fer caure un mur del Kremlin a cops de cap. El dinamisme és inexcusable per jugar amb bons percentatges i per practicar una bona defensa. En els primers segons de possessió de manera acusada, però també un cop s'aconsegueix frenar la primera arribada russa. El compromís defensiu en l'un contra un no servirà de res si no va acompanyat d'una bona tasca en les segones i en les terceres ajudes. Passa sempre, però contra el CSKA és indispensable per estar dins del partit. Fins avui, 75 possessions per partit els russos i 68 el Barça, els que més i els que menys.

L'empresa és dificilíssima, però és quan el rival dicta el ritme de pas quan més es pot créixer.