Tothom està molt content amb aquest format d'Eurolliga, encara que suposi estar jugant contínuament, perquè s'ha de quadrar amb el calendari de les lligues nacionals. Hem de ser professionals i estar preparats sempre per actuar al màxim nivell, però és complicat no tenir alts i baixos. L'exigència és màxima i els rivals, també.

Una sensació magnífica, perquè els tres cops que ens havíem enfrontat en la temporada [un en la lliga grega i dos en l'Eurolliga] ens havien guanyat. I aquest cop ho vam fer a la seva pista i en una semifinal a partit únic. De confiança en nosaltres ja en teníem, però un triomf així ho reforça i també suposa una gran alegria per als nostres aficionats.

A la pista tot és més o menys el mateix. El que ho fa diferent són els aficionats [riu]. Entre el Madrid i el Barça hi ha rivalitat, també a les grades, però mai fins al punt d'haver-hi bengales i tirar coses a la pista. Hi ha una passió extrema, és una bogeria. Per entendre'ns, aquí fan falta grans mesures de seguretat perquè no hi hagi problemes entre les aficions.

Allà m'hi vaig trobar a gust, com a casa, i tot van ser alegries. No he tingut mai tant èxit enlloc més i, és clar, ha estat fins ara el club més important de la meva carrera. També haig de dir que estic molt a gust aquí al Panathinaikòs. M'han rebut amb els braços oberts. Veurem a final de temporada si això es pot traduir en títols.

No ho sé, però la veritat és que no vull parlar del passaport, ni de tot el que s'ha parlat sobre aquest tema. Prefereixo parlar de mi i del meu joc.

Em sento còmode amb el meu rol aquí. A Madrid hi havia molts exteriors amb capacitat per anotar; aquí també, però la situació és diferent. Tinc més responsabilitat, més tirs. En tot cas, no estic fent res que no fes en altres llocs i altres temporades, com al Khimki o al Bayern. Sóc un anotador i tinc el canell a punt, sigui per fer un tir, cinc o deu.

En l'Eurolliga, segur. Possiblement també hi ajuden els anys d'experiència en la competició. Potser el meu joc és més madur.

Ell era un jugador espectacular, únic. Ningú el pot substituir, però hi ha altres maneres de cobrir el seu buit quant a lideratge. En Nick [Calathes] és el capità i intenta assumir galons. Jo també intento posar, si cal, la meva dosi d'experiència al servei de l'equip. Tots dos hem guanyat l'Eurolliga i coneixem bé la competició. Però també hi ha altres companys. Depèn del moment.

Amb ell hem millorat, és evident. Hi ha més moviment en atac, amb i sense pilota, i defensivament hem fet un pas endavant. No vull faltar al respecte a Pedoulakis [l'anterior tècnic], però crec que el Xavi ens ha fet més sòlids. Actuem més com a equip i som un bloc molt més difícil de batre. Excepte la setmana passada a Istanbul i a Barcelona, gairebé sempre hem competit.

No, la veritat és que no en tenia ni idea [riu]. És tot un orgull. Ara, doncs, ens hem acabat trobant aquí, a Atenes.

Més que això, hi ha ganes de guanyar. Sóc conscient que encara queden moltes jornades per al final de la fase regular, però ara hem perdut alguns partits i necessitem molt la victòria per continuar a prop del Top 4 [hi estan a una victòria]. I per al Barça també és vital, perquè una derrota els despenjaria molt de la lluita pel play-off. Crec que serà un partit apassionant.

La setmana passada, contra l'Efes, va estar realment bé. Potser els dona un plus més d'energia i producció des del pal baix. Hi sigui l'un o l'altre, la nostra missió és estar preparats per evitar que ens facin mal en el partit.

No és una cosa exclusivament nostra. A tothom li costa molt guanyar fora de casa aquesta temporada en l'Eurolliga. També als equips més potents, com el Madrid i el CSKA. Amb el nivell que hi ha en la competició no és fàcil jugar amb concentració i continuïtat en ambients molt hostils i contra rivals de primeríssim nivell. Per això és vital no relliscar a casa. Si ho fas, segur que tindràs problemes.

Principalment, estar junts i preparats per a quan arribi l'hora de la veritat. Durant la temporada, hi ha fases en què s'encadenen victòries i n'hi ha d'altres, com ens passa ara a nosaltres, en què un equip pateix més. Del que es tracta principalment és d'estar a punt en el moment clau i aprofitar la teva oportunitat. Fixa't la temporada passada amb el Baskonia i el Lokomotiv. Van fer un molt bon Top 16, i gràcies a això van adquirir el factor pista en el play-off. I allà van obtenir el bitllet a la final a quatre.

En un club com aquest s'ha de ser ambiciós. I jo ho sóc. M'encantaria guanyar la triple corona, els tres títols, però també sé que costa molt. Per això, fa falta anar pas a pas. Els dos propers mesos ens marcaran el camí. Tenim partits importants en l'Eurolliga i la final de copa a l'horitzó [el 19 de febrer, contra l'Aris], i hem d'estar preparats per afrontar-ho.