És clau l'entorn que tinguis. Considero que tinc el millor entorn per estar en la línia adequada. A més, tinc la meva opinió sobre tot plegat i és molt important que els joves hi puguem dir la nostra; no tot és cosa dels representants, com es diu, tot i que en algun cas sí que són importants. Però la gent no és ximple i ja es veu si un jugador pot fer el salt o no a l'NBA.

No estic preparat per jugar a l'NBA. El meu camí és d'anar pas a pas, treballant per consolidar-me primer a l'ACB, després a l'Eurolliga i després per ser millor jugador. Em falten moltes coses. No soc ni el millor del meu equip ni el millor en la meva posició. A partir d'aquí, només em queda el camí de treballar, treballar i treballar. No voldré córrer més del que em toca i també soc conscient de qui soc i el que puc fer en cada moment. Per sort, estic en un equip com el Baskonia, on hi ha jugadors de molt nivell i no em fa falta jugar l'Eurolliga per veure el nivell dels pivots que hi ha, sinó que en els entrenaments que fem cada dia veig que em falta molt per millorar.

Aquestes coses formen part d'un procés. Quan ets més jove de 22 anys t'has d'inscriure per ser draftejat, però a vegades és per saber quin nivell d'interès hi ha, perquè estiguis al mercat, perquè et vegin...coses que el meu entorn considera que és important. Després em vaig fer enrere. De fet, si hagués estat interessat en l'NBA hagués anat a l'estiu en algun entrenament dels que fan les diverses franquícies, i no ho he fet. Estic molt bé a Vitòria, penso que és un lloc ideal per a mi.

Sito Alonso és un entrenador que et diu les coses tal com són, et diu el que pensa i això m'ha ajudat a tocar de peus a terra en molts moments. Estic fent un treball específic important per millorar i créixer a nivell individual.

Sé que hi ha l'opinió que moltes vegades s'intenta fer negoci amb els jugadors i que després, si no triomfen, no pensen en ells, però a mi m'agradaria pensar que per la gent del Senegal és una oportunitat que ens donen per poder aprendre a jugar a bàsquet, per conèixer aquest esport i trobar una sortida. Jo vaig començar a jugar a bàsquet amb 16 anys, pràcticament, i això ha fet que hagi hagut d'aprendre moltes coses que si hagués començat abans ja ho hauria tingut al meu ADN. M'agradaria que al Senegal o a l'Àfrica en general les escoles tinguessin la possibilitat de poder jugar a bàsquet perquè, pel tipus de físic que hi ha al meu país, per exemple, hi ha molts joves capacitats per poder acabar jugant a bàsquet.

A tot l'equip. És un jugador clau en el nostre sistema de joc i és insubstituïble pel seu joc i pel seu caràcter. Hem de ser tots qui aportem una mica més. En el meu cas, tinc clar que he de fer el que sé fer, perquè si vull fer més del que sé, l'espifio.

Gens! Tothom té clar que la temporada a l'Eurolliga és molt bona; hem jugat partits d'un nivell altíssim contra rivals molts potents, però hem tingut alguns contratemps i canvis que no ens han ajudat a tenir continuïtat. Però complim l'objectiu d'acabar entre els vuit millors.

El canvi de format ha sorprès tothom. Ningú sabia el que podria suposar que hi haguessin tants partits i, sobretot, subratllaria amb el nivell d'exigència física i d'intensitat que requereix l'Eurolliga, juntament amb l'ACB. A la Lliga Endesa no et pots relaxar gens. En altres competicions d'Europa això és diferent.

Canviar el xip. Potser la tendència haurà de ser que els equips entrenin menys o amb menys intensitat, o que les plantilles siguin llargues. En tot cas, el que està clar és que aquesta nova Eurolliga és espectacular, però alhora suposa un gran desgast físic i mental.

He estat en les categories inferiors de la selecció espanyola, formem part d'una generació que podem fer grans coses, però encara som joves. Quan ens conviden a estar amb la selecció absoluta ens serveix per estar amb els millors i continuar el procés d'aprenentatge.

Jo no em puc queixar de res però sí que penso que hi ha molts jugadors joves que han demostrat a les categories inferiors que tenen molt de futur i que han de marxar fora, o han de jugar en equips de la LEB perquè no tenen oportunitats a l'ACB. Els clubs s'haurien d'arriscar més i apostar pels joves perquè són els que et donen un plus en el futur dins l'equip, ja que hi ha més implicació.