FEB

Canvis de ritme

Bàsquet. Lliga Femenina. Mentre no arribin les semifinals, l'Spar Citylift Girona haurà de buscar l'equilibri entre preparar-les bé i mantenir la tensió competitiva

L'Spar Citylift Girona torna avui a la lliga. Haurà estat tretze dies sense jugar per l'ajornament del matx contra l'Avenida i ara afronta quatre partits en dues setmanes per tornar a aturar-se catorze dies més abans no comencin les semifinals, el dia 15. En un esport en què l'aspecte mental és determinant, llegir bé els canvis de ritme per no perdre el fil competitiu serà bàsic per arribar en condicions al play-off.

Tot té dues cares

Perquè, com bé admet Èric Surís, “l'horitzó, que és la semifinal, encara queda lluny”. El tècnic gironí reflexiona sobre la influència d'aquest canvi de ritme. “Té la part positiva i la que no ho és tant. Si ara digués que l'aturada i tenir el segon lloc garantit és negatiu, un altre entrenador s'exclamaria perquè ja li agradaria a ell poder aixecar el peu i recuperar-se bé. Però, d'altra banda, perquè la semifinal es veu llunyana i perquè no m'agrada que ens tallin el ritme. Però hem de ser exigents amb nosaltres mateixos. I aquesta aturada és positiva perquè permet preparar coses noves, buscar amb més calma la qualitat, treballar més bé els detalls i recuperar físicament i psicològicament l'equip.” Surís assegura que han aprofitat el temps per avançar feina: “El cos tècnic hem preparat coses, hem vist partits de possibles rivals...”

Convé mantenir la tensió competitiva o és millor utilitzar aquests partits per entrenar-se per al play-off? És possible relaxar l'aspecte competitiu i recuperar-lo més endavant? Surís s'explica: “Tot s'entrena, competir també. És evident que el ritme competitiu es manté amb partits, que et posen nota cada cap de setmana. No variarem el plantejament. Per aprofitar les possibilitats matemàtiques de ser primers, tot i que no podem confiar que un equip que només ha perdut un partit falli ara, però també perquè la nostra obligació és treballar per guanyar partits.”

“La primera setmana va ser més rica en activitats extraesportives que ens han permès recuperar l'alegria, perquè l'equip estava una mica entristit. Psicològicament ens hem rearmat. I a la pista hem pogut treballar aspectes que quan tens competició europea no pots abordar perquè l'entrenament de recuperació i el de preparació de partit se't menjen el temps”, hi afegeix.

Avui, a Bembibre

El primer dels quatre partits que té l'Uni és contra el Bembibre. L'equip lleonès es va salvar el cap de setmana passat i, per tant, jugarà sense cap pressió. I mantindrà la característica de disposar moltes jugadores obertes (a vegades totes cinc) amb Monty i Svitlica –i també Edwards, però menys– amenaçant a 6,75. “Als equips que tenim unes pivots menys mòbils, clarament interiors, ens incomoda”, explica Surís, que destaca el bon últim partit de Vega Gimeno (22 punts) i les ratxes des del triple com a aspectes que cal vigilar.

30,5
rebots
per partit captura el Bembibre, el pitjor equip de la LLF, sobretot per la seva tebiesa en el rebot d'atac (només 6,4).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)