A tota pastilla

La derrota a Múrcia havia tocat la fibra i l'equip va sortir endolladíssim. Va anotar els tres primers atacs (7-0) i, retrobat amb si mateix, va brodar-ho en els primers deu minuts. Sense vacil·lacions, la velocitat de pas de jugadors i pilota era enèrgica i veloç. Ancorats en Shermadini (11 punts en vuit minuts), els de Peñarroya van marcar distàncies (33-21). Però el rival també en tenia, de munició. Té jugadors ofensivament qualificats, el MoraBanc va desatendre els usos defensius i els aragonesos van reflotar. En el seu cas, amb el canell de Gecevicius, que amb cinc triples en el segon quart va fer tornar el matx al punt de partida (40-36, 16'). Però els tricolor no van empetitir-se, van rearmar la rereguarda i Walker, sense demanar permís, procurava un coixí de seguretat (56-47).

Irrisori, segons va revelar Jelovac amb dos triples tot just iniciar la represa (56-53). Amb la mentalitat ofensiva com a única constant vital, el MoraBanc volia (65-56) però no podia perquè al Tecnyconta de punts també n'hi sobren (67-67, 27'). I des de l'atac curt i escàs d'elaboració en tots dos bàndols, penalitzant les febleses defensives, es va arribar al darrer quart amb tot per desentrellar –les pilotes perdudes locals hi tenien el seu pes, en el 76-77.

Aquí les escomeses ja es mesuraven més, també per la incipient fatiga (81-80, 33'). La Bombonera gaudia però patia –eren cinc, les derrotes en els últims sis partits–, i cada cistella costava Déu i ajuda (84-84, 36'). Cap dels dos equips va deixar de fer el que els havia portat fins allà i, entre les successives imprecisions, van ser Schreiner i Beka els que van indicar la porta de sortida (91-86). Cinc punts a menys de tres minuts que, ara sí, amb esforç defensiu i el tir lliure com a únic recurs vermell, van ser el preludi del crit d'alliberament final després d'un triple a 56 segons (97-90) del mateix Burjanadze.