No podia ser una nit amb final trist. De fet, ni dimarts ho serà, acabi com acabi la lliga. Però a Fontajau hi havia massa ingredients perquè no acabés malament. L'èpica, amb el partidàs d'Ibekwe després de la lesió de dimecres i amb el retorn espectacular d'Alminaite després de tres setmanes lesionada. I l'emoció per l'últim partit de Noemí Jordana a Fontajau, on hi va haver la millor entrada de la temporada tret de la final de copa. Al final, punys enlaire, abraçades i un interrogant en l'ambient. Un cop ha caigut el mur, un cop l'Avenida ha estat vençut, per què no pot caure la lliga a Salamanca? La pressió és ara per a l'Avenida. A la capital castellana són uns mestres a l'hora d'ornamentar escenaris competitius i vestir-los d'epopeia. L'Avenida és el favorit per guanyar la lliga però l'haurà de suar quaranta minuts més com a mínim. L'Uni ho va fer, per guanyar, per reivindicar el caràcter que no havia exhibit, per tornar a enamorar Fontajau, per Noemí Jordana... Ara ja saben com es fa.