Nervis i orgull

D'entrada, tot va sortir-li rodó, a l'equip. Traient suc als nervis del rival –quatre pilotes perdudes i 0/3 en tirs en quatre minuts–, va distanciar-se amb certa facilitat (17-2, 5'). Sense clarividència ni control del rebot a cap cèrcol, els aragonesos es veien incapaços de donar rèplica i la irrupció de Gecevicius va sostenir-los, amb encert de l'arc. Un dels pecats de l'ICL és la seva falta de continuïtat i, quan va tenir un moment d'indecisió en el segon parcial, ho va pagar (36-33, 18'). Que a la mitja part no s'hagués girat la truita va ser gràcies a Pere Tomàs, a tot arreu.

Als del Bages, els problemes se'ls van accentuar a la tornada dels vestidors. A poc a poc, el Tecnyconta va anar ajustant la defensa, controlant el rebot i les pèrdues, i va trobar en Norel un filó a la zona per agafar el comandament. Tot i estar encallat i fer l'efecte que perdia el fil (57-69, 35'), l'ICL va persistir i va trobar la col·laboració de Jelovac per forçar la pròrroga. Després de fer el 78-81 a 3,8 segons, es va guanyar una tècnica per encarar-se al públic i l'equip en va extreure tres punts, un tir lliure i un tir al límit de Machado. I, en el temps afegit, els locals van estar millor, amb Aranitovic excels (21 punts entre l'últim quart i la pròrroga).