FEB

Cop de porta a l'ampliació

Bàsquet. Els clubs de Lliga Femenina continuen apostant per 14 equips i el València haurà d'aconseguir plaça per la via esportiva o per renúncies

La Lliga Femenina 2017/18 i les altres competicions que li són pròpies mantindran la composició i el format de competició que han tingut si la comissió delegada de la FEB (l'òrgan executiu) respecta la decisió presa pels clubs la setmana passada. És a dir, lliga de 14 equips amb 26 jornades de fase regular, play-off de sis amb els dos primers de la lliga regular amb bitllet directe a semifinals i format idèntic per a la copa.

Els clubs van desestimar la proposta d'ampliar la lliga a 16 equips per encabir-hi el València, que volia ocupar una plaça. Ara, el club taronja només té la via d'esperar un munt de baixes entre els equips amb dret d'ascens (Sant Adrià i Estudiantes) o els que ocuparien els seus llocs (primer s'oferirien al CREF i al Gran Canària) o bé aconseguir l'ascens esportiu d'aquí a un any.

El problema de la WNBA

L'ampliació a 16 s'ha desestimat no només per raons econòmiques –compartides per la majoria però que afecten sobretot els equips amb menys pressupost–, ja que ampliar la fase regular a 30 jornades –amb les finestres FIBA pel mig– implicaria començar un mes abans o acabar un mes més tard i pagar una nòmina més.

Tampoc li semblaria bé a la FEB perquè acabar més tard interferiria en la preparació de la selecció espanyola –els europeus i mundials femenins es disputen al juny–. Finalment, també hi ha una raó esportiva, que afecta sobretot l'Avenida i l'Uni, els equips amb potencial per fitxar jugadores WNBA. Al setembre, l'Avenida no va disposar d'Erica Wheeler en els dos primers partits FEB i si l'Uni va tenir Peters va ser perquè el seu equip (San Antonio Stars) va quedar eliminat aviat. Però fa ben poc, tant Peters com Ibekwe van arrufar el nas quan es van adonar que es perdrien la meitat de la pretemporada amb els seus equips de la WNBA, que començava el 23 d'abril, si l'Uni disputava –com era previsible– la final de la Lliga Femenina.

La fase regular de la WNBA va arrencar el 13 de maig i una jugadora amb potencial per ser-hi difícilment acceptaria firmar contracte amb un club de LLF si sap que s'hi podria estar fins a finals de maig.

39
partits
és el màxim que pot disputar un equip de Lliga Femenina en totes les competicions FEB.

València i Estudiantes, connexió ACB

La revitalització de la Lliga Femenina depèn de molts fronts, l'econòmic –amb l'arribada d'Endesa com a patrocinador s'ha pogut presentar la copa i el play-off amb un embolcall més atractiu–i també l'esportiu, tot i que aquest últim va lligat estretament a l'economia. En aquest sentit, l'arribada de clubs amb potencial com l'Estudiantes o declaracions d'intencions com la del València fan pensar en la possibilitat que a mitjà termini hi hagi més competitivitat en la part alta i l'Avenida i l'Uni Girona deixin d'estar sols. L'Estudiantes ja havia estat cinc temporades a l'antiga primera divisió (1996-2001) i set a LLF (2002-2007 i 2008-2010). El cas del València és diferent. L'equip femení surt de les cendres del Ros Casares, que el València BC va recollir l'estiu del 2014, dos anys després de la desaparició del club campió d'Europa. Tan lligats estan que el domicili del club actual és a la mateixa adreça que l'antic Ros Casares. Tres anys després l'equip, que juga al pavelló de la Malva-Rosa, ha debutat a LLF2 (desè del grup B, amb 8-18).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)