Simfonia en moviment
NBA. Exhibició dels Warriors, que atonyinen els Cavs en el primer partit de la final, ofegant-lo en defensa i cosint-lo amb el seu joc de transició. El desig de Durant per assolir el títol propulsa els californians, col·lectivament brillants
Es tracta tan sols d’un partit, però els Warriors van deixar ben clar de què són capaços si despleguen tota l’esplendor del seu joc. No és nou que un equip de LeBron arrenqui una final a peu canviat –el seu balanç és d’1-7 i l’únic cop que es va imposar en el duel inaugural (2011, contra els Mavs) no va guanyar el títol–, però l’escassa competitivitat dels Cavs requereix mesures urgents si els vigents campions aspiren a tornar a Ohio amb 1-1, el dilluns. En el primer assalt, els va engolir el ritme trepidant i la precisió d’un equip que, amb el canvi de Kevin Durant per Harrison Barnes, ha multiplicat els recursos i ha accedit a un estadi superior. En tot cas, que acabi amb 27 punts de contraatac, 31 assistències i tan sols 4 pèrdues no parla gaire bé de la feina de contenció del rival.
A tot drap
Com si no hi hagués un demà, uns i altres van intercanviar cops des que la pilota va començar a rodar. Era un anar i venir frenètic, d’altíssima densitat física, sense treva. Els californians, obligats a preservar aviat Green per haver comès dues faltes molt ràpides, castigaven des de la transició –fins a set esmaixades en el primer quart– i la rèplica dels de Cleveland arribava a través de fuetades des del perímetre (27-26, 10’).
Tanta vivacitat només beneficiava els Warriors, als quals la banqueta va respondre de seguida, amb Iguodala fent de parella de ball de LeBron a principis del segon quart, després que hi haguessin passat ja Green i el mateix Durant. James no se sentia a gust i, de les seves pèrdues i de la resta de l’equip (12 ja a mitja part), el rival en feia sang, especialment Durant, amb una voracitat indissimulable a la recerca del que seria el seu primer anell. Amb tot, i malgrat la solitud de LeBron i Irving –tots dos havien fet 36 dels 52 punts dels seus a l’equador– i no fer mal en el rebot d’atac, tot estava obert a la mitja part (60-52).
La perfecció
El descans només va servir per accentuar la dinàmica. La defensa californiana va apujar més el llistó –excepcional treball de Green en les ajudes, sobretot quan LeBron buscava la penetració– i els Cavs feien aigües per tots costats, acumulant errors i pèrdues. Mentrestant, els locals corregien l’únic aspecte en el qual, estranyament, havien grinyolat en la primera meitat, el triple (3/13 a mitja part). Curry va deixar anar el canell i el partit va fer un primer intent d’esquerdar-se (13-0 de parcial de sortida al tercer quart i 73-52, 29’).
La personalitat de LeBron va irrompre a escena per rescatar els de Tyronn Lue, que va apostar per fer servir l’small ball, amb Love de cinc, veient que Tristan Thompson no apareixia, eclipsat per la tasca de Pachulia. Inicialment, va fer l’efecte que l’aposta els podia donar fruits (80-68, 33’), però va ser un miratge perquè escassejava de continuïtat. La que tenien els Warriors en els dos costats del camp. Tant els era el mal dia en atac de Klay Thompson –feina incansable en la defensa sobre Irving– o que Green fes els seus primers punts al final del tercer quart, quan tot es va esparracar definitivament (93-69, +24). Hi havia Durant, que faria un recital i acabaria sense cap pèrdua, i una defensa que minimitzaria l’atac devastador dels Cavs –116,8 de mitjana a play-off– a la mínima expressió.
Xifres i rècords a Oakland
Ningú millor que els Warriors per saber que trencar marques històriques no és garantia de res. En tot cas, els d’Oakland continuen la seva trajectòria impol·luta en el play-off d’enguany. El 13-0 iguala les dues millors ratxes obtingudes en la fase pel títol, en mans dels Lakers (1988/89) i dels actuals Cavs, que van lligar els últims tres partits de la final passada i els deu primers d’aquest curs fins que els Celtics els van derrotar en el tercer duel de la final de l’est. Per tant, la matinada de diumenge a dilluns (2 h, #0) disposaran de l’oportunitat de batre’l. I, per amanir-ho, dos registres més a tenir en compte: el 28-1 dels californians des del 14 de març i el fet que, amb el seu pòquer d’all-stars (Curry, Durant, Thompson i Green) no perd des del 28 de febrer, a la pista dels Wizards (112-108).
Notícies
Divendres,26 abril 2024