L’exigència no canvia

Què li ha demanat el club a Èric Surís? És pregunta tòpica però serveix per situar el punt de partida de l’Uni 2017/18: “El mateix. El club toca de peus a terra. La il·lusió de guanyar alguna final la té, però també la tinc jo, i això és el que ens manté ferms i a dalt de tot. I un cop a les finals, quan competeixes com un monstre com l’Avenida, que està dominant els títols en els últims anys, passar a ser conscient de amb qui t’enfrontes. L’ambició és competir bé en totes les competicions. La temporada passada vam aconseguir portar les de la FEB al límit.”

La seqüència dels fets

L’anunci de renovació del tècnic s’ha endarrerit fins a un punt que ha semblat anormal, amb vuit jugadores de la plantilla ja confirmades. “No m’ha sobtat”, afirma l’entrenador gironí: “Els temps han anat com han anat per la filtració dels fitxatges de jugadores abans d’hora, a Salamanca. No té més importància, perquè he estat al cas de tot”, confirma.

La segona temporada

Surís assegura que la temporada passada no va tenir la percepció de tracte injust pel fet de ser debutant a LLF i en el món professional: “En tota relació entre humans, quan dos no es coneixen, tots dos estan a l’expectativa. Però no se m’ha tractat malament des de cap estament.” Creu que la segona temporada li ha d’aportar “maduresa i aprenentatge”. “La maduresa la dona el pas de dies, mesos i temporades. I l’aprenentatge va més enllà de com plantejar una semifinal o una final. Aprens en totes les àrees, en tots els detalls. En totes les facetes de la vida has de tenir ambició per afrontar reptes i corregir tot el que calgui”, remarca.

Any I després de Jordana

Situa un punt de prevenció sobre l’afirmació que l’Uni 2017/18 serà molt diferent: “Ho pot semblar però fins que ets a la pista, ajuntes el còctel i dones el tret de sortida, no s’acaba de palpar.” I un altre sobre el fet que falta una jugadora referent: “L’engranatge del joc depèn molt de la jugadora americana que falta, que no serà poca cosa, ja que pretenem que marqui la diferència.”

En tot cas, Noemí Jordana no hi serà i ni Rosó Buch ni Nicole Romeo responen al mateix perfil de base: “No tenir una base pura serà un dèficit si volem que algú dirigeixi i piloti l’equip com ho feia Noe Jordana. Comparar serà un error, el que toca és extreure el màxim de Rosó Buch i Nicole Romeo sense voler que el seu joc i el seu lideratge s’assemblin als del passat.” I explica que “totes dues són molt agressives i verticals amb la pilota, els agrada córrer”.

Molta anotació

Si algun punt tenen en comú la majoria d’incorporacions és que el curs passat van anotar molt (Romeo, Colhado, Evans i Mendy, entre 13,5 punts i 17,7) i s’intueix que el club ha volgut apostar per una anotació alta que engresca. “La direcció tècnica ha volgut marcar un estil de club, que agrada a la gent. Jo he d’obtenir el màxim rendiment i fer créixer l’equip per guanyar el màxim possible. Si és anotant molt, en transició, fent un bàsquet atractiu, tant de bo. Això també ho marcarà l’engranatge de la pista, les característiques de les jugadores, quants quilos mourem, si anirem molt amunt i avall, a quina velocitat podem acabar jugant. Per mi no quedarà, la intenció de córrer hi és, però no t’has d’obsessionar si acabes veient que és millor créixer en altres registres.”

Maduresa, ofici

Surís va constatar en els moments de màxima exigència del curs passat que a l’equip no li sobraven jugadores amb ofici, amb experiència en l’alta tensió. Aparentment, no s’ha fet un gran salt endavant, però el tècnic s’espera a comprovar-ho en carn pròpia: “El mercat et marca els moviments. La nostra realitat no és treure el talonari a passejar i fitxar tot el que es veu més brillant. Si t’agrada una jugadora, l’edat no és la del tòpic que els 30 anys donen la maduresa. L’ofici el veurem en primera persona, al parquet. Ara, a vista d’ocell, només veiem l’edat del DNI.”

Això sí, veu “aproximadament al mateix llistó que la temporada passada” el nivell físic de la plantilla. “Mendy és una jugadora de perímetre molt física però Ify, Peters i Spanou també donaven molt de físic a les posicions de 3 i 4”, puntualitza.

En tot cas, explica que totes les noves incorporacions tenen un perfil compartit: “Són jugadores amb molta gana, jugadores joves, amb molt per demostrar.”