‘In crescendo’

Més habituat a conviure amb situacions com aquestes, els de Pablo Laso van arrencar amb força i manant, portant el joc a Ayón per desgastar Dubljevic. Engarrotat, el València no perdia la posició al darrere però tampoc sintonitzava els atacs (7-9, 6’). Les primeres rotacions no van desentumir-lo, el Madrid li negava la transició amb un bon balanç defensiu i, espès, també fallava tirs oberts (11-21, 12’). I Doncic trobava punts amb facilitat (19-28). Agafat al partit amb faltes (Oriola), l’equip de la Fonteta va rehabilitar-se des de la inspiració de San Emeterio, amb un parcial d’11-2 que equilibrava el marcador (30-30) i que arrossegava els companys (36-35).

L’inici de la segona part va ser un intercanvi de cistelles més profitós per als locals que per als visitants (50-44); Laso va demanar un temps i el València va sentir que era el seu moment. Va multiplicar l’agressivitat defensiva sobre el jugador amb pilota i en la primera línia de passada i, amb un Thomas sensacional, es va apoderar del partit (55-46, 27’). El Madrid va aguantar el primer cop (59-51, 30’), però la mesura defensiva taronja no es va afeblir i dos triples de Guillem Vives en l’inici de l’últim quart (65-51, 33’) van esquerdar el partit. Amb l’esquena arrambada a la paret, els blancs van intentar-ho amb presses i triples; armes de fireta contra un equip, el de Pedro Martínez, obstinat i expeditiu, tremendament aplicat per capturar els rebots finals.