L’Obradoiro, la paciència

El 2008 l’eutanàsia del CB Girona va propiciar la primera lliga de 17. Ja li va anar bé a l’ACB perquè sabia que un any més tard hauria d’admetre l’Obradoiro, que s’havia passat 15 anys als jutjats reclamant primer l’alineació indeguda del jugador del Múrcia Esteban Pérez (constava com a espanyol i tenia passaport argentí) en el play-off de permanència que va enviar els gallecs al descens, i tot seguit que el cànon d’accés a l’ACB havia de ser el del 1991 i no el del 2005.

Diners, picaresca

La judicialització ha estat sobretot conseqüència de la crisi, que ha portat els clubs a llegir de manera flexible els límits de la normativa, i la patronal a fer-ho de manera estricta. I als tribunals (esportius o no) sol prevaldre el criteri garantista i evitar un perjudici que es considera irreparable. Per això es dicten sovint mesures cautelars.

Però l’estiu del 2012 la qüestió va ser una altra. Se sabia que l’Alacant no es podria inscriure. Mirant de salvar els mobles va intentar vendre els drets al Canàries 1939 (ara Iberostar Tenerife), que tenia dret a pujar però no podia pagar els set milions de cànon. Altres clubs que s’havien estavellat amb el cànon van protestar però per a l’administrador concursal de l’Alacant, si es podien vendre actius –i la plaça ho era–, que es fes. Finalment, l’ACB va comprar la plaça per 1,8 milions (el fons de compensació de descensos) i la va vendre pel mateix preu al Canàries, que es va estalviar una picossada. Era en el lloc i moment oportú.

El Bilbao i el TAD

El 18 de juliol del 2014 l’ACB va expulsar el Bilbao. Devia el que no estava escrit. El 4 d’agost es va publicar un calendari de 17 equips però el dia 8 el TAD (màxima instància esportiva) va suspendre cautelarment l’expulsió tot i que l’ACB al·legava que no tenia jurisdicció sobre aquesta qüestió i va recórrer a l’Audiencia Nacional. El dia 14 el Bilbao ja constava en el calendari, un cop va restituir el fons de compensació.

Els ascensos en diferit

Els dos últims estius s’han viscut situacions límit. El 2015 es va denegar l’ascens de l’Ourense però els gallecs van anar al TAD i al CSD per reclamar flexibilitat per posar al dia la seva situació patrimonial. Mentrestant, l’ACB repescava el Fuenlabrada. Quan el CSD va instar l’ACB a inscriure l’Ourense, l’associació va fer un intent de marxa enrere en la repesca del Fuenlabrada, amb amenaça de querella per part del club madrileny. Al final es va pactar amb l’Ourense que se li guardava el dret d’ascens per a l’estiu del 2016 si complia els requisits (cosa que no va fer) i es va evitar una lliga de 19. Abans ja s’havien tallat les ales al Burgos, que –com el Canàries i l’Alacant el 2012– volia quedar-se el Lleó, en fase de liquidació.

I en plena pugna per reduir l’import del cànon d’ingrés, l’estiu del 2016 es va acordar amb el Palència i el Melilla que conservarien el dret d’ascens fins al 2017 a condició que cap dels equips amb dret esportiu pogués materialitzar l’ingrés. El trasbals va venir quan, amb 18 equips amb plaça, el Guipúscoa hi va renunciar i la lliga va tornar a ser de 17.

Aquest juliol el Burgos i el Guipúscoa han ingressat a l’ACB gràcies a la rebaixa del cànon, i aquell dret diferit condicionat del Palència i el Melilla ha quedat en no res. Fins que, amb el calendari publicat, el jutjat número 23 de Barcelona ha tornat a intervenir, ara a favor del Betis.