Rescissió de contracte

Des que va acabar la temporada passada, a València, el base nord-americà amb passaport de Montenegro és en el mercat. Hi és tot i tenir un any més de contracte amb l’entitat blaugrana, el dic que encara avui el té lligat al Palau Blaugrana.

Una temporada més signada a canvi de 2,4 milions bruts, una nòmina que fins ara no ha estat possible que assumís cap altre equip, no ja en la seva totalitat, sinó parcialment. Però si bé la immensa majoria dels clubs amb capacitat econòmica per entrar en l’operació tenen ja els seus equips dissenyats, el cert és que es continua explorant el mercat per trobar-li una sortida. La Xina és sempre una opció, però Europa no es pot descartar perquè per definició una plantilla no està mai tancada i perquè, una vegada comencen les pretemporades, els imponderables físics també formen part del joc. Com a últim escenari, tant el Barça com el jugador preveuen la possibilitat d’arribar a un acord econòmic en el qual les dues parts cedeixin i Rice quedi lliure, començant la temporada sense equip. Tot, amb la voluntat compartida de no enverinar la situació i arribar a l’extrem que el base, fent ús del que està signat, tornés a Barcelona després de l’europeu per incorporar-se a l’equip.

En l’estira-i-arronsa, el campionat d’Europa de seleccions que comença la setmana vinent és un roc a la faixa per desentrellar la conjuntura, una oportunitat per a Rice, no pas per reivindicar la seva qualitat sinó per demostrar la seva capacitat de compromís. Perquè, després de vuit anys de professional a Europa i set equips diferents –només ha repetit temporada al Khimki–, en el seu cas el talent és ja completament secundari.