Si bé la prioritat era reforçar el joc interior per les lesions –Nádia Colhado possiblement es perdrà la preparació per la lesió a la mà i a Keisha Hampton se li ha de buscar el relleu–, l’Spar Citylift no ha desaprofitat una oportunitat tan llaminera com la d’incorporar Núria Martínez en la plantilla. La base de Mataró no és una jugadora qualsevol, ja que acumula moltíssims èxits tant a nivell de clubs, com de selecció espanyola. De fet, amb l’absoluta, s’ha arribat a penjar sis metalls –una plata i un bronze en mundials; i una plata i tres bronzes en els europeus–, a banda d’estar en dos Jocs (2004 i 2008).

L’estiu ha anat passant i cap de les ofertes que havia rebut –algunes d’Eurolliga– li havien fet el pes i, arribats a aquest punt, la va seduir la idea d’estar a prop de casa i tornar a Catalunya. “He estat molts i molts anys a fora, i m’atreia la idea de tornar, per bé que soc conscient que hauré d’adaptar-me a tot, una altra vegada”, va dir Martínez, que ha firmat per tota la temporada, malgrat que hi ha una opció de tall (per les dues parts) durant el desembre. “He firmat per Girona i, amb tota sinceritat, no vull pensar ara en res més. Si després apareix alguna cosa, ja ho veurem.” La base ve de fer un curs sòlid a Itàlia, sent el timó de l’Schio, amb qui va alçar la copa. Més enllà dels seus registres, Martínez destaca per la seva visió de joc, dots de lideratge i capacitat per donar al joc el tempo que li convingui, en cada moment. Amb sis temporades d’experiència en l’Eurolliga –les últimes quatre, seguides–, a Girona jugarà l’Eurocopa, títol que va alçar el 2007, amb el Dinamo de Moscou. Més que parlar de títols i objectius, Martínez prioritza la “cohesió del grup” ara mateix. Demà, ja podrà conèixer les seves noves companyes –curiosament, hi ha una altra mataronina (Rosó Buch)– i es posarà a les odres d’Èric Surís.