Bàsquet
Lliga Femenina
Tres equips, tres realitats
Lliga Femenina. L’Spar Citylift Girona es confirma com a alternativa al poder establert, amb el Cadí expectant per saber si pot tornar a treure el cap a dalt i l’Snatt’s Sant Adrià il·lusionat pel debut
Feia set temporades que no hi havia tres equips catalans en la Lliga Femenina. A la parella tradicional (Spar Citylift Girona i Cadí la Seu) s’hi afegeix l’Snatt’s Sant Adrià.
El millor club FEB pel que fa a formació accedeix a l’elit amb un projecte de continuïtat d’una banda i amb jugadores d’un futur enorme (Arrojo, Reisingerova, Coulibaly...) que només podien arribar a Sant Adrià pel prestigi del club com a formador. El tècnic, Fabián Téllez, té experiència llarga però també debuta a l’elit. És obvi, però el club no té mitjans econòmics per afrontar remodelacions de plantilla sobre la marxa i, per tant, el seu futur –parlant clar, la permanència– està en mans de la química d’equip i del rendiment de la jugadora amb més experiència i punts a les mans, que ha estat justament l’última que s’ha incorporat, Andrea Riley.
El Cadí i l’Spar
Tampoc té una expectativa clara el Cadí, però no és novetat. Ja té Shereesha Richards –s’ha perdut tota la pretemporada per problemes de visat–, però la lesió de Geo Bahí al soli (de quatre a sis setmanes de baixa) li treu un referent.
Amb un tècnic molt jove (28 anys), Bernat Canut, ha fet apostes en les places d’americana. La lliga posarà tothom al seu lloc, però a la Seu han comprovat amb satisfacció com Merhyn Kraker ha arribat amb coneixements elementals de català i sabent perfectament què passarà demà a Catalunya. Estudiant brillantíssima a Green Bay, oberta i ansiosa de conèixer món, ja s’ha guanyat el vestidor. Un bon indici.
L’Spar Citylift Girona sí que ho té clar: l’objectiu és ser a les finals, previsiblement contra l’Avenida, i la supercopa de dijous és un bon aliment. Va lamentar la pèrdua de Hampton, però això li ha permès fitxar Núria Martínez (i Traoré) i segurament no hi havia millor relleu possible per a Noe Jordana que la mataronina.
L’Avenida exigeix capacitat de pegar-se a qui el vulgui batre i l’Uni ha guanyat agressivitat al darrere. Potser no serà l’equip anotador de la temporada passada, però sembla que hi haurà una rotació llarga, amb moltes jugadores amb capacitat per anotar i amb una jugadora diferencial a dins, Nádia Colhado.