Els Grizzlies ja acumulen set presències consecutives a play-off. L’equip ha consolidat un estatus a l’oest i un estil propi, terriblement incòmode per als rivals, però també és cert que se’ls està resistint un salt al següent nivell. I els anys van passant.

La franquícia ha optat aquest estiu per tocar peces i desprendre’s de Tony Allen, Zach Randolph i Vince Carter, elements significatius dels èxits de l’últim lustre. Ara més que mai, doncs, el pes recau en Marc Gasol i Mike Conley. Venen de firmar el seu millor curs numèricament –el català, 19,5 punts, 6,3 rebots i 4,6 assistències–, i tenint ja llavors gran incidència en el joc d’atac (executant o generant) i marcant la línia en defensa. Que estiguin sans en dependrà el destí de l’equip i, en els últims quatre cursos, s’han perdut entre els dos 122 partits.

Limitats en espai salarial –entre Marc, Conley i Parsons s’enduen el 75% del cost de la plantilla–, han hagut de fer apostes al perímetre (McLemore o Evans) confiant que el físic de Parsons aguanti i ho encaixi tot. I amb tot el seu historial mèdic ara és molt confiar. En el seu segon curs als Grizzlies, David Fizdale reincidirà en el seu pla per tornar al play-off: solidesa a darrera i més espai en atac, un fet que van activar el nou registre en Marc Gasol, el triple (38,8 tirant-ne 268 en la fase regular).