La solitud de Queralt Casas
Eurocopa. En el seu retorn a Fontajau, l’escorta de Bescanó és la jugadora que hi posa la cara enmig de la mediocritat general del Landes
Desassistida, en molts moments sola i frustrada. No va ser el retorn a Fontajau que somiava Queralt Casas, pràcticament l’única jugadora del Landes que va donar la cara, que va tardar més minuts a abaixar els braços fins que, resignada a mirar al seu voltant sense trobar Dumerc ni ningú més, es va acabar rendint.
Queralt Casas no va jugar de base, però gairebé és l’únic que li hauria faltat. Es va trobar cara a cara amb una vella coneguda –Rosó Buch, també del 1992 i companya seva en molts estius– i va poder comprovar com les gasta Magali Mendy, una jugadora tan activa, persistent i vertical com ella que ahir, en un entorn col·lectiu més favorable que el de la bescanonina, va tornar a enamorar.
Va jugar més minuts que cap altra companya, (més de 34), va tirar (13 de 2 i 5 tirs lliures), anotar (12), rebotejar (6), passar (3 assistències) i forçar més faltes (4) que ningú del seu equip. Del 25 de valoració global del Landes, 13 són seus. Ningú més es va ni acostar a 10. I, sobretot, va ser la jugadora amb millor actitud del Landes.
Com a mínim va tenir el premi de poder anar a sopar amb la seva família –pares, germà i avis– abans de marxar aquest matí cap a Mont-de-Marsan.