El Barça Lassa ha perdut els tres últims partits a Europa de manera consecutiva després d’inaugurar l’Eurolliga amb un 98-71 contra el Panathinaikòs. Inesperadament però merescudament, l’equip blaugrana ha caigut contra l’Estrella Roja (90-82), el Zalgiris (75-81) i el Milà (78-74) perquè ha intentat trobar el ritme del partit des de l’atac i no des de la defensa, un luxe a l’abast de molt pocs equips en el bàsquet actual i en tot cas no pas a les d’un que està a les beceroles del que un dia vol ser quan sigui gran.

El Barça ha volgut trobar fluïdesa des de l’ofensiva perquè defensivament està molt verd. Ja va passar contra el Panathinaikòs, per bé que el joc contemplatiu de Calathes i l’al·lèrgia al desordre de Xavi Pascual va ajudar a tapar-ho, l’equip flaqueja tremendament en la defensa del bloc directe en el cinc contra cinc, un paràmetre essencial en el bàsquet vigent. El tipus de defensa que vol Sito Alonso demana temps, però és un fet que alguns dels que ara són els primers actors de l’equip (Heurtel i Séraphin) són un real forat en aquesta situació del joc.

Després del partit contra els grecs, els contrincants els han agafat la matrícula i atacar amb verticalitat i agressivitat el joc de parelles que implica algun d’ells (o els dos) és collita segura i instantània, i ni les primeres ajudes ni les últimes són a temps de socórrer-los: Taylor Rochestie 27 de valoració, dimarts 36 entre Kevin Pangos i Vasilije Micic i dijous 24 de Jordan Theodore i 16 de Mantas Kalnietis –en l’últim quart, 15 dels 17 tirs de camp intentats pel Milà van ser dins la zona. En tots els casos, sent decisius per explicar les derrotes i sent especialment dura de processar l’actuació de Micic, que venia de valorar 7 en els dos partits anteriors i que en el següent contra el Madrid va valorar -7 (0/9 tirs) en 22 minuts.