El Joventut va ser el primer club català de la història a guanyar el 1981 un títol europeu. Ahir la Penya va ser el primer club català a l’ACB a sumar una victòria a la República Catalana. El que segur que no passarà a la història és el joc que es va viure entre dos dels tres equips –també el Burgos– que encara no havien guanyat cap partit. La victòria té un valor doble perquè és un triomf i perquè és contra un rival directe que dona més confiança amb vista al pròxim compromís també a Badalona contra el MoraBanc.

I els primers instants van estar farcits de nervis (8-10 després d’un 0-10 del Betis) amb Mavra de titular tot i que no va aprofitar l’oportunitat perquè va estar desencertat en presa de decisions i en el tir. La Penya va reaccionar gràcies a la intensitat de tres joves de la casa: Ventura, López-Arostegui i Nogués. Ells són els que van liderar el retorn a la igualtat al marcador al descans (38-37). La Penya havia llançat més de tres (5/17) que de dos (8/14).

La Penya, sense Kulvietis, lesionat, va veure que li apareixien tots els fantasmes sobrevolant l’Olímpic quan els andalusos van començar a obrir forat (40-47). Però va aparèixer en el moment més adequat Richard, que amb vuit punts consecutius va frenar en sec la confiança del Betis (48-47). L’impuls semblava definitiu perquè la Penya va agafar 11 punts (64-53). Però van tornar a aparèixer els errors infantils, regals, pèrdues i el Betis va reaccionar. Fins al punt que a 11 segons del final Nelson van disposar del triple per forçar la pròrroga amb 79-76 i el tir va sortir de dins i el palmeig de Boungou-Colo també.