Ni els més assidus al Palau havien viscut mai un fet similar, amb tantíssima emotivitat.

Ahir al matí, els Dracs 1991 van decidir impulsar una iniciativa –aviat secundada també per la PB Meritxell i Sang Culé, els altres grups d’animació– com a protesta per l’empresonament de vuit consellers del govern català, dijous. Consistia a estar en silenci durant els cinc primers minuts de joc del primer quart i, posteriorment, en la resta de parcial, reclamar la seva llibertat. L’impacte de l’acte va ser immens, ja que s’hi van afegir tots els espectadors que van assistir al duel, inclosos els quaranta aficionats de l’Olympiacòs.

Tan sepulcral era el silenci que hi havia a les grades després de fer-se el salt inicial que es podien sentir les indicacions des de les banquetes i, fins i tot, el xerric de les vambes en contactar amb el parquet. Va ser també molt inusual que les cistelles del Barça no rebessin inputs positius. Això sí, un cop consumits els cinc primers minuts (4-8 a l’electrònic), el Palau va ressonar amb crits unànimes de “llibertat, llibertat!”. I el van seguir d’altres com ara “no esteu sols” i “no tinc por”. També a la graderia hi havia estelades i pancartes amb el lema “Llibertat presos polítics” i en el tram final de parcial es va cantar Els segadors.

Un cop tancat aquest primer parcial, el públic es va dedicar a animar el seu equip. Ahir, a més, i com a mesura excepcional, les cheerleaders no van actuar.