El Barça va pagar un peatge molt gran pel seu mal inici, que psicològicament li va marcar la resta del matx. Al contrari que l’Efes, que no havia guanyat cap partit i que va acabar anotant 89 punts quan la seva mitjana era de 73. Les deficiències defensives van tornar a aparèixer i els qui no van aparèixer en atac van ser peces clau. El Barça veu frenada la ratxa de victòries i haurà de tornar a aixecar-se. Ràpid perquè diumenge juga a Madrid, que tampoc va sobrat.

Els turcs van començar amb un encert espectacular i poc habitual. El que no era casualitat ni sort era el domini en l’aspecte rebotejador en atac. L’Efes va atrapar en els primers cinc minuts quatre rebots ofensius i això li va donar moltes segones ocasions. En atac el Barça no arribava a fer les segones i terceres ajudes i unes vegades Ricky Ledo (ex-Baskonia) i d’altres en el joc interior la bona sintonia entre pivots Stimac-Dunston castigaven una vegada i una altra els de Sito Alonso. Els de Perasovic agafaven un màxim avantatge d’11 punts davant la sorpresa general (17-28) i la diferència bàsicament s’havia de buscar en la intensitat i en el rebot (5-18). El problema era sobretot defensivament, el mateix punt negre de quan el Barça va encaixar la sèrie de cinc derrotes consecutives. Al final del primer quart els blaugrana havien encaixat 26 punts, un registre inacceptable, i més pel quart pitjor equip en anotació (73 punts de mitjana) de l’Eurolliga com és l’Efes. Sito va treure Pressey per intentar canviar el signe del matx i sobretot la dinàmica. El nord-americà va anul·lar un dels referents de l’Efes com és McCollum (0 punts al descans) però els blaugrana en atac no jugaven a res. Koponen, amb dos triples, i accions individuals d’Heurtel mantenien el Barça dins el matx. Tot i que l’Efes havia fet la millor primera part de la temporada i el Barça una de les pitjors, en arribar al descans tot estava absolutament obert (35-42). La diferència en el rebot, però, era un drama (11-22). L’única part positiva és que difícilment els turcs podien mantenir aquest encert personalitzat en Ricky Ledo: 15 punts amb 3/3 triples.

En la segona meitat Sito mostrava ràpidament el seu missatge: el partit s’havia de guanyar en intensitat. I va situar Pressey de titular amb la parella Séraphin i Oriola dins la pintura. Els blaugrana s’acostaven (39-42). Però Adams, que no havia fet res fins llavors, va clavar un triple, va treure una antiesportiva i la diferència es va tornar a disparar (41-49). Els blaugrana ja havien mostrat el camí.