Dissabte va superar els 10.000 punts en l’NBA. A més, acumula més de 5.000 rebots, 2.000 assistències i més d’un miler de taps. És el vuitè jugador de la història de la millor lliga del món que acredita aquests registres al segle XXI. Als 32 anys, a la franquícia de Tennesse s’ha convertit en una llegenda. El seu germà Pau, amb qui s’ha enfrontat recentment, també forma part d’aquest grup selecte. Marc Gasol (Sant Boi de Llobregat, 1985) continua reforçant el seu lideratge dins i fora de la pista als Grizzles, una dècada després de la seva arribada als Estats Units. Després d’uns dies enmig de la polèmica per la destitució de l’entrenador, David Fizdale, Gasol ha parlat per a L’Esportiu de tot el que l’envolta a l’NBA sense oblidar la progressió del bàsquet a Girona, que es fixa cotes més altes.
Han estat uns dies moguts a Memphis, que han acabat amb un relleu a la banqueta. J.B. Bickerstaff ha substituït David Fizdale. Se’n sent responsable?
Ni de bon tros. El canvi d’entrenador ha provocat un efecte bumerang cap a mi, perquè es va produir després que jo no jugués l’últim quart contra els Nets i de dir públicament davant dels mitjans que a mi sempre m’agrada jugar... Totes les mirades s’han girat cap a mi de manera injusta, i la percepció que s’ha generat del cas s’allunya molt de la realitat. Ni decideixo qui és l’entrenador ni qui deixa de ser-ho, i només em dedico a jugar i a fer-ho tan bé com puc per l’equip. Del que sí que soc responsable, com a jugador més important, és que l’equip encadeni onze derrotes [l’entrevista es fa abans del partit contra els TWolves, la matinada passada]. Pel que fa a la resta, el soroll que s’ha generat entenc que forma part d’aquesta feina. Tot això ha fet que hàgim viscut una setmana molt intensa.
Amb Fizdale, que l’equip no rutllés era una qüestió de ‘feeling’ o de joc?
No t’ho sabria dir ben bé. Va arribar un moment en què l’equip va xocar, va perdre la manera de jugar i va generar molts dubtes... El canvi més ràpid sempre és el de l’entrenador. Els propietaris de la franquícia van creure que el més convenient era un relleu a la banqueta perquè l’equip surti d’aquest atzucac.
Primera setmana a les ordres de J.B. Bickerstaff. Quin ha estat el primer contacte amb el nou entrenador?
Aquests primers dies amb nosaltres està intentant ajustar-se a l’equip, al sistema de joc i, entre tots, tractem de sortir-nos-en al més aviat possible. Ens coneixem des de fa un parell d’anys, el temps que fa que és amb nosaltres, i hi ha molt bona comunicació entre tots. Ara ens trobem en aquell moment d’impasse. Sempre és complicat un canvi d’entrenador i, més si es produeix a mitja temporada.
Onze derrotes consecutives, però queden una seixantena de partits. Hi ha marge de maniobra. Per on es comença?
Des de la defensa. No ho estem fent bé, sobretot als finals de partit. Ara mateix som un equip una mica fràgil. Comencem bé, però, de mica en mica, anem perdent pistonada. Si en atac no tens el dia, en defensa no pots tenir cap excusa. Aquest és el nostre repte, des de la defensa tornaran les victòries. Això és el que ens durà a ser consistents, perquè ara hem de fer múltiples esforços per tenir possibilitats de guanyar un partit. Ens en sortirem units com a equip, perquè tenim una afició extraordinària, que sempre està al nostre costat.
L’estiu passat, tres jugadors clau en els últims anys a Memphis van decidir marxar: Zach Randolph, Vince Carter i Tony Allen. Un risc massa elevat desprendre’s de tots ells de cop?
Ja no podem mirar enrere. Tot té un principi i un final, i això és inevitable. Arribarà el dia que Mike Conley i jo mateix també marxarem dels Grizzlies i ara el que estem fent és que tots aquests companys més joves aprenguin al més aviat possible. Perdre tres jugadors importants per a la franquícia com Randolph, Carter i Allen també té una contraprestació i dona l’oportunitat als més joves d’aprendre el nostre sistema i adaptar-se al joc col·lectiu. Una de les mancances que estem patint ara mateix és que no estem cohesionats com a equip per guanyar de manera continuada.
Sense aquests tres jugadors de pes, han perdut potencial?
No ho crec. És evident que Randolph, Carter i Allen tenien un talent molt especial, generaven confiança i amb ells jugàvem pràcticament de memòria. Ara, precisament, ens toca construir aquests automatismes amb tota aquesta fornada de jugadors més joves. I aquest engranatge necessita temps.
Una dècada als Grizzlies. Ser-ne el jugador franquícia ho percep com un valor positiu o comença a pensar que és una hipoteca?
Visc molt el dia a dia, valoro el que tinc ara mateix, la sort de ser aquí i de seguir jugant a bàsquet al màxim nivell. Fa un parell d’anys vaig tenir una lesió complicada, i des d’aquell moment vaig decidir disfrutar moltíssim sempre que entro en una pista a entrenar-me o a jugar… És evident que no es gaudeix quan encadenes onze derrotes, però intentes treure’n sempre la part més positiva.
Els traspassos els decideixen els propietaris, però com a jugador franquícia potser hi pot tenir alguna cosa a dir. Ho veu clarament com una opció?
El meu cap no funciona així, perquè aquesta possibilitat no depèn de mi. Soc una persona molt implicada en el que faig i molt lleial, i no preveig una sortida. Ara bé, si un dia els propietaris de la franquícia em diguessin que el millor per als Grizzlies és un canvi de direcció, jo mai faria res que ferís la franquícia i sempre aniria a favor seu.
Als 32 anys, què seria capaç de posar sobre la taula per estar en un equip aspirant a finals?
Ser aquí, cada dia treballant tots junts i units per aconseguir el repte d’aspirant per als Grizzlies.
A principi de curs, deia que aquesta temporada marcaria el seu futur a l’NBA. En quin sentit?
El curs que ve serà el meu últim any de contracte a Memphis i aquesta temporada marcarà el camí. Als 32 anys veurem si aconsegueixo liderar aquest grup de jugadors i acabem sent un millor equip o bé si necessitem reforçar més la plantilla.
No jugar ‘play-off’ pot condicionar la continuïtat a Memphis?
Veurem com acaba aquest any i, aleshores, farem les valoracions que calguin. I decidirem què és el millor per a la franquícia, per a l’equip i per a mi.
Deixem l’NBA i viatgem fins a Girona. El projecte de bàsquet a la ciutat que va iniciar fa quatre anys batega amb força. Com el veu des de la distància?
El veig molt bé! L’equip sènior està fent una molt bona temporada i els equips de base cada dia estan més consolidats i amb una progressió evident. En els darrers tres anys hem consolidat el club com un dels referents del bàsquet català i aquest és el camí que hem de seguir, tots en la mateixa direcció.
L’equip sènior és segon classificat en el grup C-A de l’EBA. Té temps per seguir els partits?
[Somriu] I tant! Anem forts, amb un balanç de 8-3 i ens estem jugant el lideratge. Sempre que puc miro els partits, l’últim, dissabte passat, contra el Collblanc el vaig veure en directe, i en faig un seguiment molt constant. L’equip està responent amb molt bon joc, i s’està fent molt bona feina.
El projecte depèn d’ascendir a LEB Plata?
Tot depèn de créixer des d’un àmbit esportiu i institucional, a la vegada. Hem de tenir paciència. No es poden intentar assolir objectius o categories més ambicioses si no hi ha un projecte de club consistent al darrere. Acabada la temporada veurem on hem arribat i, en funció dels resultats obtinguts, decidirem.
Ser a LEB Plata requereix més inversió econòmica. Ha pensat en futuribles patrocinadors?
Aquest projecte té un tret característic, que és de Girona i per a Girona. S’està fent una gran feina, però convé cautela i paciència. Hem de veure quins poden ser els partners més indicats per reforçar el nostre projecte. Tenim il·lusió i estem preparats per fer un pas endavant aquest any, un cop trobem els patrocinadors adequats.
Des de la distància també està al corrent de la situació política del país, amb mig govern a l’exili i l’altre mig a la presó?
N’estic al corrent. Tinc molt clar que només s’avança des del diàleg, el respecte i l’entesa. El 21 de desembre, tots a votar.