Eurolliga

PETTERI KOPONEN

ESCORTA DEL FC BARCELONA LASSA

“L’equip i els resultats són el primer”

“El tècnic vol que tiri i ocupi les cantonades per guanyar espais, però és clar que m’agradaria jugar més amb la pilota a les mans. Però respecto molt l’entrenador i les seves decisions”, explica el jugador finlandès

Una temporada és un procés. No n’hi ha prou a posar bons jugadors a la pista per esdevenir un bon equip
Vaig acabar la temporada jugant lesionat, sense força a l’espatlla dreta per un problema en un nervi
Des de l’estiu que diàriament faig fisioteràpia. No estic del tot recuperat, però cada dia em sento més fort

Petteri Koponen (Hèlsinki, 1988) ha iniciat la seva segona temporada al Barça marcat per un problema al braç dominant i havent d’adaptar-se al rol específic que Sito Alonso li ha assignat. Ambiciós, voldria més responsabilitats i minuts, però sap que això és secundari. “El jugador va sempre després de l’equip, i el més important és que no estem duent a la pràctica tot el potencial que tenim.”

Quina lectura han fet de les últimes derrotes?
La defensa. És una de les coses que hem de treballar més: com defensem el pick&roll, com ens ajudem, la responsabilitat en la defensa de l’un contra un i altres petits detalls. El tècnic també ens ha incidit molt en la importància de jugar dur i amb tota l’energia el temps que estiguem a la pista, siguin dos minuts o els que siguin. I si estem cansats, canvi i que surti un altre. Aquesta és la clau, perquè molts equips ens anoten amb safates sota l’anella o després de jugar el 2x2. I no ho podem permetre.
En el 2x2 i en les ajudes és on tenen més problemes?
Possiblement. És fonamental la comunicació, en aquestes situacions, però també assumir més responsabilitat en l’un contra un i no ajudar per ajudar.
Per què no comencen sempre els partits amb la intensitat i l’atenció adequades?
No ho sé. I és un greu problema, perquè si comences malament no només perjudiques el teu joc, sinó que dones tota la confiança al rival i deixes que sentin que poden jugar al que volen. Si comences el partit anotant els dos primers tirs, la confiança se’t multiplica i tot et surt amb molta més facilitat. La confiança ho és tot. Ho hem de corregir.
S’han entrenat disposant gairebé sempre de tota la plantilla, però després d’onze partits d’Eurolliga tenen un triomf menys que l’any passat.
Tothom pensa que tenim un molt bon equip, molts bons jugadors i tot això. Però una temporada és un procés. No n’hi ha prou a posar bons jugadors a la pista per ser un bon equip. Necessites treballar, jugar en equip, fer bones defenses, bons atacs... I és obvi que fins ara no estem portant a la pràctica tot el potencial que tenim. Podem jugar molt millor. Això no treu que en l’Eurolliga ja no podem perdre més partits. Tenim un primer objectiu que és jugar el play-off, i això depèn de guanyar partits. Durant la setmana ens hem entrenat bé, amb intensitat, aclarint conceptes defensius, i espero que tot això ens ajudi a estar tots en la mateixa sintonia.
Són una plantilla millor que la de la temporada passada?
Sempre és difícil fer comparacions. La temporada passada va ser decebedora, amb moltíssimes lesions. Podríem dir que en cap moment vam poder ser una plantilla. En el play-off, si hagués entrat aquell tir a València i haguéssim anat a semifinals, no sé com les hauríem jugat. El Claver i el Diagné es van lesionar, jo també, a l’espatlla... Un final digne d’un any de bojos pel que fa a les lesions. I tot i això vam estar a un tir d’eliminar l’equip que després va guanyar la lliga. No es poden fer comparacions: jugadors i tècnics nous, diferents mentalitats i estils. Tenim un grup de jugadors amb molt talent, molt bons companys, però amb això no n’hi ha prou. Hem de treballar i créixer per ser un equip.
En l’actualitat, les associacions entre dos o tres jugadors sovint fan la diferència, i és des d’aquí que va creixent l’equip.
Trobar sensacions, el que et transmet el company a la pista: què li agrada i què no li agrada fer, on i com se sent més còmode, etc. Es tracta de jugar de manera que el company estigui en la millor situació per fer el que sap fer. Conèixer les seves habilitats i el seu talent i treure’n profit. Però com deia, arribar fins aquí és un procés.
Què passa a fora de casa?
No ho sé. És un fet que fora no guanyem, però per mi són més greus les dues primeres derrotes al Palau. Al Palau no hi pot guanyar ningú, si vols arribar lluny en la competició.
Potser cal guanyar el primer i treure’s el pes de sobre.
No ho veig tan important. Possiblement, hem d’enfocar els partits a fora amb més agressivitat, pensant que ni el més senzill de fer serà fàcil d’aconseguir. En l’Eurolliga tots els equips són molt bons i has de jugar molt bé els quaranta minuts per tenir possibilitats. I fins ara hem jugat molt bons minuts lluny de casa, però encara no ho hem fet un partit sencer.
Des d’avui, cinc dels propers set partits d’Eurolliga són a fora. O ho fan ara o faran tard.
És així. Hem de trobar la manera, i tot començarà perquè tots juguem dur i en la mateixa sintonia en defensa i en atac. Tenim molts jugadors a la plantilla, i si només podem donar el cent per cent cinc minuts seguits, canvi i surt un company. No podem deixar que la intensitat del nostre joc decaigui. Només així ens sentirem còmodes.
Sito ha trobat el seu cinc inicial i, en conseqüència, els jugadors de segona unitat, entre els que hi ha vostè. Se sent còmode amb el seu rol?
[riu] Tots els jugadors creuen que poden jugar més. Intento fer sempre el que l’entrenador em demana. M’agradaria jugar més amb la pilota a les mans, és clar, però el tècnic m’utilitza per tirar a cistella i ocupar les cantonades per guanyar espais [7,4 punts (47% de 3) en 18,3 minuts]. A vegades creem situacions per a mi, perquè tiri, i en d’altres només vol que estigui al camp per eixamplar-lo i tirar si el meu home fa l’ajuda... Hi ha partits que tinc més oportunitats i en d’altres no tantes. Tots volem tenir un paper més important, però cada jugador fa el que el tècnic decideix i ho respecto completament. Primer és l’equip i després el jugador. Personalment, tinc l’espatlla cada dia millor i espero anar millorant el meu encert i ajudar més l’equip a assolir els resultats.
En els últims anys acostuma a sortir des de la banqueta. Com canvia la mentalitat entrant amb els partits començats?
No crec que sigui gaire diferent. Has de pensar a estar sempre preparat, i quan surts has d’aportar de manera immediata perquè el partit ja té ritme. Has de ser agressiu des de la primera acció, aportar energia i intensitat noves a l’equip. Si hem començat malament, per canviar, i si hem començat bé, per mantenir-ho o millorar-ho. Però essencialment no hi ha grans diferències si surts d’inici o no.
Avui als partits s’hi va amb una preparació prèvia minuciosa i és important saber llegir des de la banqueta què passa en comparació al pla de partit.
És clar que des d’allà veus com defensen el pick&roll, si ho fan com pensàvem o si fan coses noves. Però les defenses canvien segons els jugadors que les facin i els atacs, també. A alguns no els pots donar el tir, a d’altres els pots passar, etc., i el més normal és que quan entris el que veies ja no sigui igual per les característiques dels jugadors que també han entrat del rival. Ara, òbviament veus moltes coses de les que has preparat, les jugades, i has d’aprofitar-ho, perquè una cosa és el vídeo i una altra, el partit, el moment.
Parla d’estar sempre preparat, tant si es tenen dos minuts, com deu o trenta. Com es pot trobar regularitat, així?
[riu] Aquesta és la part més difícil de totes. Enguany hi ha partits en què jugo cinc minuts i, en d’altres, quinze, i surto i ho dono tot al darrere i intento anotar els tirs que tinc. De vegades et surt bé i d’altres, no, però si aquest és el teu rol el que has de fer és habituar-te i aprofitar els minuts. La clau és aportar energia. Ara el meu paper és tirar si estic alliberat i ja està.
Ha mencionat en dues ocasions la seva espatlla. Què li va passar? Va estar juny, juliol i quasi tot l’agost sense poder fer res amb el braç dret, el dominant.
Just abans de començar el play-off vaig començar a sentir un dolor horrorós a l’espatlla, i no vèiem què podia ser. No hi tenia cap mena de força: en l’escalfament tirava i no tocava l’anella. Vaig acabar la sèrie com vaig poder, després vam fer més proves i vam veure que tenia un problema neurològic al nervi, però no sabíem què l’ocasionava.
Déu n’hi do.
A l’estiu no vaig poder fer res. Els doctors del Barça van venir a Finlàndia a visitar-me i a parlar amb els doctors de la selecció per veure si podia jugar l’europeu. Han treballat conjuntament des d’aleshores. Al final, el vaig jugar, però al cinquanta per cent: només podia aixecar dos quilos. Feliçment, vam veure que no podia degenerar i que amb fisioteràpia, de mica en mica, ho aniríem restablint. Va ser un estiu dur. En l’europeu vaig arribar a tirar un tir lliure saltant per arribar a l’anella, i els dies abans de començar-lo feia sèries de triples i no passava del 2/10, amb molts tirs sense tocar l’anella.
I ara, com es troba?
Molt millor. Vaig començar la rehabilitació a l’estiu i cada dia faig exercicis per activar el nervi. I anem millorant: en l’última revisió els metges ja el van trobar viu, despert. Han estat sis mesos durs, però ja aixeco sis quilos [riu]. No estic al cent per cent, però cada dia em sento més fort i molt millor que fa dos mesos.
Té contracte fins al 2019, però el club el pot cancel·lar el juny que ve. Això canvia el seu enfocament de la temporada?
Naturalment. Com deia, és clar que voldria tenir un paper més important i jugar més situacions de pick&roll, de bot i coses així, però respecto molt les decisions del tècnic. El més important és sempre l’equip i els resultats. Sé quina és la meva situació, però intento no pensar-hi gaire. Encara falta molt, i vull centrar-me a millorar i treballar per tal que entre tots arribem a ser l’equip que podem ser. Però no només per la meva situació contractual, sinó també per respecte al joc, quan soc a la pista vull jugar tant com sigui possible.

En una possessió

1. El millor base a Europa en l’actualitat.
Nick Calathes.
2. L’entrenador de qui més ha après.
Mihailo Pavicevic, a l’Espoon Honka, a Finlàndia.
3. Un esport a banda del bàsquet.
El futbol.
4. El millor escorta a Europa en l’actualitat.
Nando de Colo.
5. En contraatac, una assistència o una safata?
Una assistència per triple.
6. ‘Pick&roll’ o 1x1?
‘Pick&roll’.
7. Una pàgina web.
Twitter.com.
8. En l’escalfament, amb o sense auriculars?
Sense.
9. El millor aler a Europa en l’actualitat.
Adam Hanga.
10. IOS o Android?
IOS.
11. Introduir la regla dels tres segons defensius a Europa.
A favor.
12. Els equips que jugaran la final a quatre de Belgrad.
El CSKA, el Fenerbahçe, el Panathinaikòs i el Barça.
13. Un jugador infravalorat de l’Eurolliga.
Edgaras Ulanovas.
14. El millor aler pivot a Europa en l’actualitat.
Niccolò Melli.
15. El cinc ideal entre els jugadors amb qui ha compartit equip.
Rice, Navarro, Sved, Monia i Paul Davis.
16. Un triple en transició o un 2+1 en atac estàtic.
Triple en transició.
17. A l’avió: mirar, llegir o dormir?
Mirar.
18. Menys entrenaments, més partits, menys dies de competició.
A favor.
19. El millor pivot a Europa en l’actualitat.
Kyle Hines.
20. Qui és el millor jugador de la història?
Michael Jordan.
21. L’últim llibre en paper que ha llegit.
Un d’Ilkka Remes, fa dos mesos.
22. El millor ambient per jugar a camp contrari.
Kaunas.
23. Twitter o Instagram.
Twitter.
24. Bàsquet, família i Déu. En quin ordre?
Família, bàsquet i Déu.
Pròrroga: a quin jugador de l’Eurolliga li donaria la pilota de partit?
Vassilis Spanoulis.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)