Jugant sense pensar, corrent el camp amb l’obsessió del que busca qui sap què però que sap que ho trobarà. Ignorant les càrregues tàctiques que l’emmanillen, l’Adam Hanga del Barça va tornar a ser l’Adam Hanga del Baskonia de fa dues temporades el dia que tornava al Buesa Arena. Va ser-ho quan estava tot perdut, en l’últim quart, sintetitzant amb la seva actuació l’estat de permanent neguit en el que viu l’equip.

Sortint des de la banqueta per primera vegada en l’Eurolliga, assenyalat després que Nedovic ballés amb ell dimecres, va entrar al partit entre xiulets a 2:40 per acabar el primer quart. Va atacar Timma només tocar bola, va connectar amb Séraphin en el següent atac i va perdre una pilota poc després en un situació en la que havia de tirar –no ho va fer, mancat de confiança–. En el segon quart va anotar carregant amb zel el rebot ofensiu, però en el joc de posició sofria, tant en defensa com al davant. Com l’equip. En la segona meitat va entrar amb 60-41 en el marcador i, tot i viure els pitjors moments del Barça (70-45), ja no va tornar a descansar. Jugar molts minuts de manera consecutiva és en el seu cas clau per tal que entri en ritme i es faci notar. I ho va fer.

Defensant Huertas en l’últim quart, ajudant els companys, contagiant-los amb la seva activitat salvatge. Va anotar el 74-59 i va robar la pilota a Marcelinho en primera línia instants després, trobant punts a camp obert (74-67). Jugava alliberat i es reconeixia, i de nou al galop va equilibrar el marcador (74-74). No va parar i va errar un triple forçat amb 81-76, però va continuar jugant com si mai més hagués de tornar a sortir el sol que, de fet, era l’escenari en el qual es movia l’equip. Va perdre una pilota amb 1:50, fos, ja que ho deixava tot al camp, i quan es va acabar el partit i va obrir els ulls, el marcador va tornar-lo a la realitat. Però durant uns minuts Hanga es va retrobar amb el seu joc. Tot és començar.