Una mica, sí. Així com molts s’estan sorprenent de la nostra trajectòria [8-6 i en zona de play-off], tampoc és habitual que ells estiguin tan avall. El Barça és un dels equips amb més història del bàsquet europeu i, lògicament, se n’esperava més. Però nosaltres els tenim moltíssim respecte perquè sabem el seu potencial. Distreure’ns o pensar que serà fàcil seria un error molt greu.

El format actual de l’Eurolliga és tremendament exigent. Qualsevol equip et pot guanyar, i no és cap tòpic. És clar que estan lluny del play-off [a quatre triomfs] i han perdut molts partits, però encara no els donaria per morts. Per plantilla i tècnic, estic segur que la cosa canviarà i aniran cap amunt, tot i que no sé si seran a temps d’arribar al play-off.

Sito és una de les persones més especials de la meva carrera esportiva. No només per l’any a Bilbao, sinó perquè va donar llum verd perquè el Joventut em fitxés quan tenia setze anys. Ell és jove, però té molta experiència i està capacitat per dirigir qualsevol equip. No ha arribat al Barça en un moment senzill, amb molts anys sense guanyar res, i necessita temps per construir l’equip. Els he seguit de prop i possiblement els falta confiança per créixer. A Bamberg, per exemple, van passar de fer-ho de meravella a bloquejar-se i, després, no els entrava res.

Ell sap moure’s en situacions difícils. A Bilbao, va arribar en un moment delicat perquè no hi havia bons resultats i també hi havia problemes econòmics. I es va canviar gairebé tota la plantilla, mantenint només jugadors importants i amb caràcter, com Mumbrú, Hervelle i Raül López. Vam construir una cosa nova, que va funcionar. Per què no repetir-ho ara al Barça?

Sé que al Barça l’obligació per guanyar és extrema, però ja fa anys que no ho fan. Canviar coses cada estiu en els últims anys no els ha anat bé. Tradicionalment, ha estat un club exemplar, estable i això, en els clubs grans, acaba donant resultats. Saben les aptituds del tècnic i crec que confien en ell, que se n’acabarà sortint i el Barça lluitarà pels títols.

A l’estiu, vam estar junts amb la selecció i sí que li vaig preguntar per la seva situació al Barça. Sobretot perquè apareixien moltes notícies a tot arreu. Des de llavors, no hi he tornat a parlar. És estrany que un jugador amb tantíssim talent estigui fora de l’equip, però tampoc sé exactament què ha passat, ni m’hi vull ficar.

Sito és intel·ligent i sap extreure el millor de cada jugador perquè evolucioni i també ajudi l’equip. Molts dels que vam estar aquella temporada a Bilbao vam jugar millor que en anys anteriors, però fent també que l’equip funcionés. No només jo, sinó també Quino Colom o Dairis Bertans. En el meu cas, va ajudar-hi que ens coneguéssim d’abans i sabia la capacitat que tenia. Va ser el primer que em va fer jugar quasi sempre de cinc, quan a Europa encara no hi predominaven els cincs atlètics, ràpids i petits.

Hi ha hagut de tot. El primer any amb Kurtinaitis va ser molt difícil. Un lloc nou, poc protagonisme i una cessió [a Bilbao] per trobar minuts. Però la temporada passada [Ivanovic n’era el tècnic] tot va canviar, per bé. Vaig tenir més pes, vaig guanyar confiança i també el respecte de companys i, a més, vam obtenir l’objectiu, un lloc a l’Eurolliga.

Enguany, i encara que pugui semblar estrany, estic tranquil. Evidentment, no jugar la VTB és un hàndicap, ho dificulta tot. No pots acostumar tant els companys perquè sàpiguen què fas bé a la pista i et busquin al pal baix; o quan fas un mal partit, has d’esperar més per al següent. Però estic anant de menys a més i cada cop tinc més minuts i millors sensacions a la pista.

Una bona relació, tot i no comptar gaire amb mi [riu]. Des del primer dia, ell ha estat honest i directe amb mi i m’agrada aquest tipus de persones, que diuen les coses a la cara. Em va deixar clar que hi havia dos jugadors en qui confiava més en la posició de cinc [Robinson i Thomas] perquè s’adaptaven al que buscava, atlètics i que poguessin canviar sempre en defensa. Simplement em va dir que estigués allà i esperés l’oportunitat. I en els darrers partits, l’he tingut.

Abans que es lesionés, ja havia incrementat el meu protagonisme. Ell [Bartzokas] creia que necessitava més versatilitat i joc al pal baix, i jo li ho podia oferir. Vaig aprofitar l’últim quart contra el Fenerbahçe i quasi guanyem. Des de llavors, he jugat més. Robinson tornarà i el repte serà continuar treballant i lluitar com fins ara per tenir protagonisme.

Quan es depèn d’un jugador com l’Alexei amb tant talent i capacitat per jugar cada partit 35 minuts i fer 30 punts, no estàs en males mans [riu]. Però l’equip també s’hi adapta, sap les necessitats que té i, per exemple, el cobrim en defensa perquè tingui un respir. És obvi que jugant tant i tenint tant la pilota a les mans, és impossible avui dia defensar a un alt nivell. Però també tenim altres coses, més enllà de l’Alexei i, en algun partit, hem demostrat que, si no hi és, podem fer un pas endavant.

Sempre que juguem contra ells, acabem amb una sensació estranya. Perdem per errors detectats, detalls de falta de concentració o d’abaixar la guàrdia un o dos minuts. Esperem que això pugui canviar ben aviat, perquè de talent en tenim. Però potser ens falta un plus que el CSKA té, el que et dona saber guanyar.

Primer de tot, hem de ser conscients de qui som. És el primer cop que participem en aquest format i no hem jugat mai el play-off en la competició. Per al club, més important fins i tot que jugar la final a quatre és participar un altre cop en l’Eurolliga la temporada vinent i això passa per la VTB. Un cop assolit això, veurem on arribem, si al play-off o a la final a quatre. No ens posem límits, és clar.

Sincerament, el futur no m’interessa ara, però he demostrat que puc jugar al màxim nivell europeu sempre que n’he tingut l’oportunitat. Crec que no tindré problemes per continuar a aquest nivell l’any que ve, tot i que encara no he parlat amb ningú. El que vull ara és fer-ho tan bé com pugui perquè, quan arribi el moment de decidir, estigui en la millor posició. Quan triï, la prioritat serà un equip que aspiri a guanyar títols. Ho tinc clar.

En absolut. Si arribés a un acord amb un club de la Lliga Endesa i després el Barça igualés aquesta oferta, aniria allà. Cap problema. Els meus drets en l’ACB estan en bones mans [riu].

Després de la temporada a Bilbao, hi va haver molt d’interès, però finalment vaig optar per venir a Rússia. Ara és un tema que he deixat aparcat; no hi aniré ni l’any vinent ni en un futur immediat. Als meus agents els he dit que ho transmetin a la franquícia. I lògicament, no em visiten tant ni estan tan a sobre.