La passada que va acabar a la línia de fons, dirigida a Othello Hunter en la continuació del bloqueig quan el pivot buscava la pilota, amb la mirada, en direcció al cèrcol; al tercer quart. O el camp enrere a l’inici del darrer quan va ser sotmès a un dos contra un de la defensa del Barça, crescuda. Aquestes són les dues imatges que va deixar Sergio Rodríguez en el seu retorn al Palau Blaugrana. El base, MVP de la fase regular el curs 2013/14 amb el Madrid i que havia fet el seu sostre individual en 178 partits en l’Eurolliga fa una setmana a Vitòria (35), va deixar la sensació de talent incomprès pels seus companys. De més a menys, va acabar aclaparat.

L’anomalia va ser veure’l en el cinc inicial. Substituït per De Colo, –que sí que va rendir al seu nivell– a 6:16 i després d’un primer temps mort d’Itoudis (8-4 a 7:38) havia fet 2 punts i una assistència (Hines), en atac. Al darrere, va ser una altra història, dramàtica. Perquè Sergio Rodríguez va veure els millors minuts del Barça al primer quart des d’un lloc privilegiat: el 12-4 de Hanga va ser en una porta enrere sobre ell, i l’hongarès li havia agafat el rebot ofensiu previ al triple de Ribas (8-4). Compartint pista amb De Colo, va entrar a 7:44 de la mitja part per rellevar Will Clyburn, lesionat. El 13 va tornar a viure de prop els millors moments del Barça: el 31-18 de Vezenkov va ser un dos més un amb falta seva. I va ser el seu primer triple el que li va donar vida, per un instant: 35-24 en el seu segon intent. Sense De Colo, Sergio va agafar el control del partit assistint Hines –els 4 punts que va fer abans del descans, els devia a Sergio– (46-33) i Fridzon al triple (46-36) tot just després de les dues màximes del Barça Lassa (40-24 i 44-28). El contrast, de nou, a l’altre costat amb la falta en transició sobre Navarro i amb el CSKA en bonus (46-38). Els canvis en defensa acabaven sempre amb el talentós base defensant al pal baix, com amb l’assistència de Claver a Oriola (72-55), que seria la seva sentència perquè a 7:49 Itoudis ja el va fer seure.