LLUÍS COSTA
BASE DE L’ICL MANRESA
“Anem bé, però encara queda la segona volta”
“L’objectiu és pujar, i anar a la copa és un petit premi que no ens pot relaxar. És molt important que no es perdi la perspectiva, i penso que a l’equip tots ho tenim molt clar”
De quasi no mirar la cistella a finalitzar una mitjana de dotze possessions per partit en els últims sis enfrontaments, Lluís Costa (1m88, Sant Just Desvern) viu el seus millors dies a Manresa. Defensa i dirigeix, això no ha faltat mai, però ara també és un focus anotador de l’ICL, segon classificat després de la primera volta (13-4).
Són on pronosticaven ser quan va començar la temporada?
Un dels objectius que ens havíem marcat és tornar a l’ACB, i no som de tirar de pilotes fora. Volíem ser a dalt i veure durant el dia a dia on podíem estar, perquè teníem molts jugadors nous, tant en la lliga com al país. I de moment sí, parlant de resultats i classificació estem allà on volíem estar.
Per què?
Per una molt bona feina dels entrenadors i de la gent del club que treballa en els fitxatges, amb el Román [Montañez] i els directius implicats. A l’estiu ho van fer molt bé. El primer són els fitxatges, i després el dia a dia: treballem molt i amb molta atenció al detall de les coses.
Lundberg, Hamilton i Noah. No n’hi ha prou a tenir qualitat, hi ha un procés d’adaptació que en ocasions resultat insalvable.
I a ells hi podem sumar el Guillem [Jou] i el Jordan [Sakho], que venien de la lliga EBA, un pas a fer que també requereix temps. Moltes vegades amb la qualitat no n’hi ha prou. Cal temps i paciència, però en tots cinc la veritat és que ho han fet molt bé, assumint què han de fer per ajudar l’equip i alhora trobant l’ajut de la resta de membres de l’equip i de la gent del club. Tot això és importantíssim i explica els resultats obtinguts a curt termini.
Gent del club i gent que coneix Manresa i la lliga, com el tècnic Aleix Duran.
El seu bagatge ens ajuda moltíssim. L’Aleix ens transmet a la perfecció la idea del que vol i com ho vol, el tipus de joc que busca. Coneix la lliga i el club i té molt clar què necessitem.
Des de fora sembla que tant per l’equip com pels directius i l’afició el fet de baixar no ha estat especialment traumàtic.
Era un pas molt complicat i s’està fent molt bé, però encara queda feina. El Jordi Trias va dir el primer dia que havíem de veure el descens com una oportunitat, i tenia tota la raó. Era una oportunitat per retrobar-se amb la victòria, cosa que els aficionats feia anys que no podien gaudir, i aquest any estem guanyant molts partits, fem un joc atractiu i la gent se sent molt identificada amb els jugadors, que som dels que hi deixen la pell. I tant de bo en el futur puguem tornar a l’ACB, però mentrestant hem de gaudir del camí. Al principi va costar, i és normal, perquè havíem de fer mèrits per engrescar la gent, però tant a Lleida com el dia del Prat la resposta de l’afició va ser espectacular.
Els han donat raons: llevat de la visita a Lugo (98-81) en les altres derrotes han competit.
Podríem dir que només ens hauríem pogut estalviar la de casa contra la Corunya. Les altres van ser a fora i contra equips de dalt (Melilla, Breogán i Oviedo). Nosaltres els hem de donar raons perquè ells ens segueixin, i tant de bo continuem igual i en la segona volta equip i afició no deixem de ser un.
Coneix bé la lliga. El fet que pujar sigui una porta que es pugui obrir ha animat la LEB?
Sens dubte, a tots els nivells. Pujar és factible i la gent hi posa més recursos i més ganes, des dels despatxos a la pista. Recordo l’any de Burgos [14/15] que vam pujar, i com que no estava gens clar que ho féssim, inconscientment no hi eres tot. Ho donaves tot, però no aquell 200% que fa la diferència. Enguany és diferent i la competició és molt més maca, perquè guanyar és també molt més difícil.
Què ha canviat en els últims sis partits [12,3 punts amb un 45% d’encert, 4,2 assistències i 0,5 pèrdues]?
Llevat del primer partit no havia estat gens encertat. He passat problemes personals bastant greus i creia que no m’afectaven, però ho van fer. Després he anat trobant encert i això t’augmenta la confiança i et fa assumir més protagonisme. L’Aleix sempre em transmetia que estava molt content amb mi, i això també m’ha ajudat molt. I en els últims sis partits, tant en la direcció com en el tir m’estic sentint molt còmode. Estic en un moment de joc personal dolç i l’equip guanya. No hi ha color quan tens confiança per jugar agressiu o quan no en tens i jugues reprimit.
Tornem al principi i acabem: el que han fet està molt bé, però encara no han fet res.
És molt important que no es perdi la perspectiva. Penso que a l’equip ho tenim molt clar. Sabem que queda tota una segona volta i que el primer que hem de fer és guanyar a Càceres divendres. L’objectiu és pujar, i anar a la copa és un petit premi que no ens pot relaxar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.