No és cap secret que el rebot és mitja vida per a l’Spar Citylift Girona. A partir del rebot defensiu –i si és de qualitat, que permet treure la primera passada en dècimes, millor– es construeix la transició de la qual tant viu l’Uni, perquè li dona ritme, desgasta el rival i el fa sentir còmode per anotar. I a partir del rebot d’atac l’equip gironí suma en segones opcions (ahir cinc bàsquets).

El Mann va agafar 16 rebots menys (41 a 25). Per acabar-ho d’adobar, tot i el lideratge d’Evans (15), les nou jugadores de la rotació de Surís van acabar amb alguna captura.

“Juntes podem agafar moltes rebots i ajudar encara més l’equip”, va dir Nádia Colhado al final del partit referint-se a Shante Evans. En un partit amb pocs tirs a les mans, la nord-americana es va especialitzar en el rebot, sobretot el d’atac. En va agafar 10, 6 dels quals en el tercer quart. Tot el Mann, al cap dels 40 minuts, n’havia capturat 10.

Però la fortalesa de l’Uni s’haurà de contrastar avui en la final. De res servirà ser l’equip més fort en la lliga (38,4 de mitjana; l’Avenida, 34,9) si es repeteix el problema de fa vuit dies a Fontajau, quan l’equip gironí va perdre el rebot contra el seu rival d’avui. I ho va fer clarament (29 a 37), amb 12 rebots d’atac de l’equip d’Ortega. Ja havia passat en el matx de la primera volta (33 a 23), però, en canvi, no en la supercopa, que també va guanyar l’Avenida malgrat que el rebot va ser gironí (28 a 33).