Amb la satisfacció d’haver fet la feina a Europa i el segon lloc a la lliga ben falcat, Spar Citylift Girona rep l’Araski a Fontajau en l’últim partit abans de l’aturada per als partits del preeuropeu del 2019. No hauria de ser un obstacle insalvable, però amb la càrrega d’esforços que ha hagut de fer l’equip, val més no refiar-se.

L’equip de Vitòria no viu amb tant d’optimisme aquesta temporada com l’anterior, la de l’estrena a la LLF, quan va disputar la copa –i va plantar cara a l’Spar Citylift en semifinals– i que, classificat per al play-off, va eliminar el Gernika i es va plantar a semifinals, també contra l’Uni (2-0). Amb tot, un any enrere en aquest punt sumava només una victòria més que ara.

Se li ha de reconèixer que va fer un plantejament inicial i hi ha estat fidel, sense retocar la plantilla, però si bé va començar la temporada amb optimisme (3-1), tres derrotes seguides al final de la primera volta el van deixar sense possibilitats de jugar la copa. De fet, es va quedar a dues victòries. A fora no ha brillat i només ha sucat a les pistes de dos dels tres últims (l’Estudiantes i el Zamarat) a més del Guipúscoa.

És fàcil identificar les característiques i les peces fonamentals del conjunt basc, molt entrelligades: l’agressivitat en l’anticipació defensiva, que marquen la base Roselis Silva i la pivot Julia Forster. Mentre Marta Tudanca no acaba de recuperar el nivell d’abans de la lesió, són les dues jugadores fonamentals de l’equip basc.

L’Araski no anota gaire –només els dos últims ho fan menys– ni amb bons percentatges, i no és contundent en el rebot. Made Urieta creu en la rotació i, així, la vuitena jugadora actua 17 minuts i la novena, 15. Només Forster (32) supera els 30 minuts i la segona que juga més, Natalie van den Adel, no supera els 23 per partit.