Ni una escletxa

Amb el rebot tot és més fàcil. I si la proporció és de 16-5 com el primer quart o de 29-12 a l’intermedi, tot passa a ser molt fàcil. Tant se val que no tinguis la precisió del millor dia, que sempre hi ha una segona oportunitat, o una tercera, o una quarta. Aquest és el resum de la primera meitat. L’Uni va blindar la pintura, Colhado (9+4 en el primer quart) va fer el que va voler i, en general, l’equip gironí va defensar a un nivell més que correcte (10/32 tirs de camp de l’Araski a mitja part), amb bon treball sobre Roselis Silva.

Malgrat això, i tot i les patacades de dues recuperacions seguides de Mendy en primera línia (15-8), l’Araski no va abaixar els braços. Made Urieta no es va tallar gens ni mica i al final del primer quart ja havia utilitzat deu jugadores buscant, si no la victòria –amb el 24-10 ja es veia de qui seria el partit–, sí discutir el ritme a l’Uni.

En el segon quart, després d’uns minuts d’imprecisions, el cinc en pista de l’Uni va trobar el seu encaix i el partit es va desbocar. Entre el 24-12 (primer bàsquet de Silva) i el 44-18 van passar sis minuts i mig amb un 20-6 destructor que conté transicions, bàsquets després de rebot d’atac, accions de 2+1, l’únic triple de l’Uni en la primera meitat... però també molt bones defenses i un grandíssim treball de Conde als dos costats de la pista. La madrilenya va tocar totes les pilotes al darrere, va aplicar-se amb Tudanca, va llegir bé quan li feien dos contra un i, més enllà de l’encert, va jugar un segon quart altament positiu, rubricat amb una meravellosa assistència d’esquenes a Alminaite (42-18).

I ara s’han d’aturar?

L’Uni va arribar a manar de 26 abans de l’intermedi (44-18) i durant tot el tercer quart va estar doblant l’anotació del rival. L’adobat tenia proporcions bíbliques (77-36) contra un rival en què només Tudanca era capaç d’anotar. L’Uni tornava a amenaçar rècords del club però el rellotge de Surís és implacable quan toca repartir minuts per reduir càrregues en determinades jugadores. Ahir, vuit van actuar entre 18 minuts (Evans) i 22 (Traoré i Colhado) i només Buch (26) va excedir aquesta xifra.