Per segona temporada consecutiva, l’Spar Citylift Girona és l’equip amb millor mitjana anotadora de la Lliga Femenina, fins i tot davant del Perfumerías Avenida. Però, a diferència del curs anterior, la construcció de l’atac de l’Uni 2017/18 està molt més lligada amb la defensa.

Mai un atac tan coral i productiu s’havia associat a una defensa amb reputació. Cap peça de l’Uni supera els 28 minuts a pista, un fet insòlit en temporades anteriors. Això permet imprimir un ritme defensiu altíssim i anotar en transició a partir de recuperacions de pilota –9,6, rècord de la història del club a LLF–, sobretot a primera línia, que són les que castiguen més el rival.

Sobre el paper, el joc a camp obert comporta risc en forma de pèrdues, però en aquest cas no es compleix. Les 15,4 de l’Uni són el segon millor registre, rere les 13,5 de l’equip campió de lliga. I la transició ha donat a l’equip un ritme amb la pilota que el fa sentir còmode i l’ajuda a trobar solucions quan ha d’atacar (menys vegades) posicionalment.

Hi ha arguments per defensar que l’Spar Citylift Girona 2017/18 és el que defensa millor de les nou temporades en la Lliga Femenina. L’equip que dirigeix Èric Surís rep 61,8 punts de mitjana per partit. No és el rècord del club, que correspon al curs 2012/13 (59,9). Però aquella lliga era de només 20 jornades (no 26 com ara) i aquella plantilla (15-5 de balanç) era segurament la millor de l’etapa anterior al títol de lliga (Jordana, Feaster, Carbó, Sarr, Monroe, Bravard...). Amb tot, aquell equip perdia més pilotes (16,5) tot i que llançava nou tirs de camp menys per partit (56,2 contra 65,4 d’ara).