Núria Martínez i Nádia Colhado al davant. I Rosó Buch darrere. La plantilla de l’Spar Citylift va fer la volta al parquet de Fontajau aplaudint l’afició, entregada des de molt abans del salt inicial. Tot just deu minuts després, el Perfumerías Avenida aixecava el trofeu de campió de la lliga femenina, que el corona com a gran dominador del bàsquet estatal. Entremig, i mentre s’entregava el guardó d’MVP a Angel Robinson, totes les jugadores de l’Uni s’abraçaven als membres de l’staff i, just entre la primera seqüència i la darrera, tot Fontajau cridava: “Llibertat, presos polítics!”

El club mateix rememorava, mitjançant les seves xarxes socials, la presència de Carles Puigdemont o Carme Forcadell en els recents èxits esportius de l’Uni. Un, que pot semblar una consolació el dia que no es guanya un títol, superar les 4.000 persones entregades a un projecte que es creuen i s’estimen com si fos seu. Ho és. 9-16, temps mort a 5:01 que es tanqui el primer quart. Tot just acabat, com si es tractés d’una consigna que havia anat circulant de manera secreta i des del grup ubicat unes files més amunt de la banqueta local, tot el recinte crida, alhora, “Llibertat, presos polítics!”. Amb el 21-18, que completava l’11-0 amb l’Avenida desaprofitant cinc possessions seguides sense llançar, producte de l’esforç local, el so era eixordador. Els aplaudidors anaven a tot drap. Fins i tot en la segona meitat, amb el 44-51 i amb temps mort a 6:00 per acabar el tercer quart, tot el públic aplaudia perfectament sincronitzat entre ell, sense ni tan sols arribar a percebre el ritme de la cançó. En el minut següent, a 6:01 del final, els plafons per a l’entrega del trofeu ja estaven a punt: la sentència.

Supervivència i memòria. La de l’Avenida és la tretzena final seguida a la Lliga Femenina, com apuntava el company cronista en la prèvia del primer partit de la sèrie, quan posava en context la trajectòria de l’Uni des de les seves beceroles. En la primera final de lliga castellana (2005/06), el club gironí tancava la seva primera temporada, a la copa Catalunya. Dos anys després, dijous es compleixen deu anys i per tant la fase de Santiago de Compostel·la –amb tres partits abans– ja es disputava avui, un triple a 19 segons del final en el partit decisiu deixava el conjunt gironí sense l’ascens. L’MVP d’aquell partit va ser Astou Traore, amb 20 punts i 10 rebots (23) en 41:47 (pròrroga) pel Sóller, que pujaria a una competició amb Ros Casares (campió, 1-2 amb Avenida amb les tres victòries a la sèrie visitants) i altres relíquies pretèrites i avui desaparegudes com Santa Eulàlia (3r), San José Lleó (4t), Olesa Espanyol, Hondarribia o Mann Filter Saragossa –l’equip que l’Spar Citylift va eliminar en les semifinals de copa i lliga, aquest curs, és del club que llavors jugava a Lliga 2, l’Stadium– a més de les solleriques mateix. Rivas (5è), Celta (6è) o Gran Canària (10è) lluitaven ara per tornar a l’LF. L’any que ve, el 2009, es complirà el desè aniversari de l’ascens gironí, a Badajoz i amb Astou ja a Girona, com Marta Xargay, que debutava en la màxima categoria en l’Avenida-Uni de la primera jornada, amb l’equip castellà... Que la genial base gironina jugués el seu darrer partit amb el conjunt de Salamanca, el Sant Jordi del 2015 a Fontajau, seria massa bo, si no fos que és veritat.

Tot l’exercici de nostàlgia, de quan érem joves, o més, o menys, ve al cas perquè segons després d’haver d’anar a la pròrroga, a Galícia, estava clar que l’ascens hauria d’esperar un any i no cinc minuts de bàsquet. Com ho era, ahir quasi a l’hora del TN, que malgrat el 6-0 d’aquest curs, el projecte de l’Spar Citylift ja té lligades, i anunciades públicament, les renovacions del seu tècnic –Ortega no segueix al Würzburg–, Núria Martínez, Rosó Buch i Nádia Colhado, més de mig cinc inicial i la columna vertebral de la plantilla, que ha trobat en el tècnic gironí un estil que es creu, que li agrada i amb què se sent còmode. Molt. A Salamanca han de refer el seu projecte per al curs que ve. A Girona li poden donar continuïtat, a nivell esportiu i, sobretot, econòmic i social.