Creixent cada any

Bea Sánchez ha anat cuinant tota la seva carrera a foc lent. Sense pressa, però tampoc sense pausa. Ha anat cremant etapes, fent petits passos endavant cada temporada fins a erigir-se en una jugadora de referència a Lliga Femenina. A l’Uni Ferrol –hi ha disputat sis temporades en dues etapes, les últimes cinc ininterrompudes–, ja tenien assumit que enguany era molt complicat retenir-la i, de fet, la setmana passada ja es va acomiadar entre llàgrimes de l’entitat gallega, amb qui va pujar a l’elit (2013/14) i ha arribat dos cops consecutius a semifinals del play-off. En tot aquest període, sempre tenint Lino López de tècnic, ha anat millorant els seus números i, el més meritori, ampliant els seus registres. De sempre, ha destacat per la seva agilitat, fortalesa i capacitat per anotar a prop de cistella. Però en els dos últims cursos ha millorat de forma substancial el tir de tres punts –dels 1,1 intentats el 2015/16 als 3,3 en l’actual, amb un 35% d’encert–, un fet que li permet obrir el camp i ser útil en qualsevol de les dues posicions interiors. Aquí, jugarà sobretot al quatre.

Tot plegat no va passar inadvertit a Lucas Mondelo, que la va cridar per a la selecció espanyola absoluta en l’europeu passat. Hi va guanyar l’or amb un paper molt secundari (5,8 minuts en 5 partits) i també ha estat convocada en les dues finestres FIBA del curs passat. Anys enrere (el 2007) havia estat subcampiona d’Europa amb la sub-18, en un combinat en què també hi figuraven, entre d’altres, Marta Xargay i Alba Torrens.

Ara considera que ha de fer un pas més en la seva trajectòria, i a l’Spar Citylift no tan sols disposarà de la possibilitat de pugnar pels títols, sinó que tastarà per primer cop la competició europea.