Sense temps per plorar, el Barça Lassa encara avui el segon partit de la sèrie semifinal contra el Baskonia, de nou al Buesa Arena (21 h, MD1 55).

Els blaugrana van ser trets de la pista, dilluns (86-61), incapaços d’imposar-se en cap duel individual a l’equip basc, ni davant ni darrere, en una agonia de quaranta minuts explicada en gran mesura per l’estat físic que contreu el Barça i expandeix el Baskonia. En aquestes circumstàncies, ni la voluntat ni l’actitud són la solució de res perquè sense físic no hi ha joc i sense joc no hi ha esperit que valgui.

Heurtel, que ja les va passar magres en l’eliminatòria contra el MoraBanc, en cap moment va poder maniobrar per ordenar amb criteri l’ofensiva de l’equip. Tampoc Tomic, que fa setmanes que porta el pes atacant col·lectiu, va ser capaç de fer-se valer davant Poirier, i privat de versions acurades del base i del pivot, al Barça només li queda excel·lir en defensa i trobar ritme i dinamisme a partir del rebot, el defensiu per créixer i l’ofensiu per apaivagar les intencions del rival. Però el peix es mossega la cua: llevat del primer quart (9-9), l’equip va perdre sempre la pugna física sota les anelles.

Sense Ribas, dilluns Pesic va donar les funcions de segon base a Hanga. L’hongarès, tot i estar tocat, va respondre bé, però el moviment fou desestructurador en cadena perquè amb Sanders sense ritme competitiu l’equip va quedar orfe d’aler alt amb Timma i Garino davant –situació que al seu torn treia Claver de sota per situar-lo al perímetre i deixar la rotació interior reduïda a Tomic, Moerman i Reynolds–. Amb tants de jugadors fora de posició i contra una defensa rigorosa com la de Pedro Martínez, elaborar bons atacs és complicadíssim i el desencert (6/22 triples) n’és la conseqüència previsible.

El Barça pot guanyar el Baskonia, però la seva inferioritat és manifesta i només amb una execució pràcticament perfecta des del salt inicial tindrà possibilitats.