Tres futurs rivals

Les dues últimes temporades del Barça han estat particularment dolentes, i els canvis que hi ha hagut entre l’una i la següent seran pràcticament els mateixos. Amb tot, el destí de les baixes d’una i altra són significativament diferents.

Per exemple, enguany ja hi ha tres jugadors (Jackson, Moerman i Vezenkov) que han signat contracte amb un equip d’Eurolliga, cosa que l’any passat no va passar amb cap dels onze que van deixar l’equip –només va ocórrer amb Bartzokas (Khimki) i, ja amb la temporada en marxa, fugaçment amb Doellman (Anadolu)–. Han trobat un lloc en equips d’Eurocopa Reynolds i Diagné –en aquest cas, va passar a ser jugador en propietat del MoraBanc–, a més del tècnic que va començar la temporada, Sito Alonso. Els altres dos jugadors amb equip són Marc García, protagonista enguany del tradicional pont aeri estiuenc entre Barcelona i Fuenlabrada, i Rodions Kurucs, que ha complert el somni que tenia quan va fitxar pel Barça: anar a l’NBA. En la comparació, dels onze jugadors que van causar baixa l’estiu passat cinc van anar a equips d’Eurocopa (Renfroe, Eriksson, Perperoglou, Peno i Diagné), tres a equips de la Lliga Endesa (Oleson, Faverani i Hakanson), un a la Lega (Lawal) i els esmentats Doellman i Munford, que van començar sense equip.

Pendents del futur de Koponen –se l’ha relacionat amb el Bayern (Eurolliga)–, Sanders i Pressey, que la qualitat individual de la plantilla de la darrera temporada no era tan dolenta ho prova també que dels sis contractes signats només dos (Reynolds i Jackson) són només per a un any –Moerman i Vezenkov, dos; García, tres, i Kurucs, tres més un quart d’opcional.