Els tres primers partits de lliga de la temporada passada per una lesió muscular, un partit per sanció en l’Eurolliga de fa dues temporades per un cop de colze a Carroll i set partits més –cap de seguit– per petites molèsties.

Onze partits dels 456 possibles entre Eurolliga, lliga, copa i supercopa que ha jugat el FC Barcelona Lassa en les últimes sis temporades és el balanç d’absències d’Ante Tomic (2,17 m, 1987), renovat ahir fins al 2020 i que és el jugador nascut fora de l’Estat espanyol que més vegades ha defensat la samarreta blaugrana en partits oficials –amb els deu enfrontaments de Lliga Catalana que ha disputat, n’ha jugat 455 en total.

El pivot que no tenia sang és croat i és també el pivot de ferro, un jugador amb una classe tan distingida com de mal ubicar en el bàsquet actual. Traït per un llenguatge corporal que distorsiona la imatge que transmet, en les sis temporades que ha jugat amb el Barça Ante Tomic només ha pogut celebrar tres títols majors, la lliga del 2014 i les copes del 2013 i del febrer passat a Las Palmas, ja amb Svetislav Pesic a la banqueta. Infrautilitzat per Sito Alonso i menystingut per Georgios Bartzokas fa dues temporades fins que el grec no va tenir més remei que agafar-se al seu joc, la continuïtat del jugador de Dubrovnik té molt a veure amb la presència del balcànic a la banqueta, un tècnic, Pesic, que sempre ha mostrat predilecció i respecte pels cincs grans. “No pots guanyar títols només amb pivots grans, però tampoc pots fer-ho si no en tens”, recorda sovint Pesic, una síntesi que en gran mesura explica el migrat botí col·lectiu de Tomic al Barça.