De dins a fora

En el segon cinc, Berry va fer falta al georgià Gelazonia –MVP de la final amb 26 punts (11/12 tirs) i 33 de valoració– , un malson per als gironins amb 8 dels 13 primers punts de l’Hospitalet (13-3). El nord-americà, amb el turmell regirat dimecres al vespre, no va trobar-se en cap moment còmode mentre que el contrari li feia un vestit a mida amb el seu joc de peus i, amb 3:05, va sortir per no tornar. La pintura era local i, des de fora i amb poc encert (1/5 triples en el primer quart) Cizmic veia com, en el següent atac, Garcia –un martell, amb 5/12– el neutralitzava. Sense idees en estàtic, i set pèrdues en el primer parcial, la segona cistella va ser d’Alzamora (14-5 a 3:18). I amb un primer intercanvi, l’infortuni i una falta no assenyalada acabava amb Joan Creus anotant de tres (23-9) en el darrer segon del parcial. Absent Berry, Alzamora va fer el possible i, amb Cosialls i Cizmic a dins, l’Hospitalet va fer circular molt bé la pilota, de dins a fora per castigar des del triple (3/5 triples en el segon quart). Fins que un parell de bones defenses seguides van esperonar els de Quim Costa, a qui els contraatacs donaven vida: 28-15, suspensió de Xavi Costa o 38-26, Bolton de tres a la contra per obligar Hoya a aturar el partit a 1:27 del descans.

Amb una pèrdua considerable de ritme als dos costats, després del descans, l’Hospi, més fet, va obtenir una màxima de 19 (54-35 després d’ofensiu a tres minuts i mig del final del quart). Llavors sí, tres dels set triples gironins de la tarda van ajustar el marcador i Hoya va haver d’aturar el partit pel 0-12 a 1:22. Però la primera cistella del Girona, en l’últim quart, va ser a 4:14 (64-50, Bolton).

“Cadascú hauria pogut fer la guerra pel seu compte, i no ha estat així”, valorava l’entrenador, Quim Costa, que reconeixia la diferència: “Hem sortit sense la intensitat i el ritme necessaris i ens hem trobat un equip més sòlid i treballat.”