Si el Barça té com a objectiu tornar a omplir el Palau, amb arguments com els d’ahir ho aconseguirà segur. Està clar que els resultats són els que manen i que, a vegades, no n’hi ha prou amb jugar bé, sinó que cal guanyar. Però el que vam viure ahir en la primera part va ser una clara declaració d’intencions, amb els blaugrana fent un recital, convertint el matx en un monòleg insultant i minimitzant un Gran Canària que té una plantilla feta per competir en l’Eurolliga. Tot i la desconnexió del tercer quart, en el darrer període el Barça va esvair dubtes.

I això que el matx va començar amb nervis (0-5) i precipitacions amb pèrdues de pilota. Però, després de treure’s la pressió, la màquina blaugrana va començar a carburar, i de quina manera. Un parcial incontestable de 17-4 amb Kuric letal en el triple (2/2), Tomic sense rival a la pintura i tot l’entramat defensiu rutllant a la perfecció i reapareixent Ribas de la seva lesió. La dinàmica del Barça era imparable, amb una sèrie de 7/10 triples, robant pilotes (5) i amb un treball col·lectiu de primer ordre (12 assistències). Tot al contrari dels canaris, que havien fet 2/15 triples, sense confiança i amb accions individuals sense trobar cap referent. La renda es va disparar fins als 19 punts (45-26). Només feia falta gaudir. Al segon temps es va ampliar fins als 21 punts (59-38). però llavors es van fondre les llums, es va despertar el Gran Canària i va fer un 6-23 per posar-se a quatre punts (65-61). No hi va haver nervis, però, perquè ràpidament van reaccionar els blaugrana, per tornar a disparar la renda davant un Gran Canària ja rendit. Pesic va utilitzar molts minuts Heurtel d’escorta i Pangos de base. Fins i tot els últims minuts amb Ribas de base. Tot i la placidesa del matx, Seraphin no va jugar encara.