El 1936 naixia a Milà el Pallacanestro Olímpia Milano. Un històric del bàsquet no perquè tingui molts anys, que també, sinó per tot el que ha representat per al bàsquet del vell continent. Diferents generacions han identificat sempre l’squadra italiana encara que, com passava abans, Milà només fos el cognom que acompanyava el patrocinador que esdevindria reconegut. N’hi ha hagut molts –Borletti, Simmenthal, Innocenti, Cinzano, Simac, Tracer, Phillips, Sony, Stefanel i Armani Jeans–, però sens dubte el Tracer o el Phillips van ser els més reconeguts perquè van coincidir amb les dues copes d’Europa consecutives que va enlairar (1987 i 1988). Per les seves files hi han passat moltes llegendes, algunes d’europees com Alexander Djorjdjevic o Dejan Bodiroga, el grec Ioannis Bouroussis o d’altres amb doble nacionalitat com Gregor Fucka, Mike D’Antoni o nord-americans que van marcar una època com Bob McAdoo. Però sobretot qui havia defensat la samarreta de l’Olímpia Milà havien estat llegendes del bàsquet transalpí com Ferdinando Gentile, Riccardo Pittis, Stefano Rusconi o el mític Dino Meneghin, a banda d’il·lustres com Bulleri, Gallinari, Antonello Riva o Denis Marconato. Però qui són els seus hereus? No n’hi ha. Des de l’Olímpia Milà ara mateix són dues persones que no juguen: el seu propietari, Giorgio Armani, i el seu tècnic, Simone Pianigiani, que va ser seleccionador italià i que va estar dirigint els anys gloriosos del Montepaschi Siena, ara fora del mapa de l’elit europea.

El modern Mediolanum Forum, amb 12.500 espectadors, té com a herois el nord-americà Mike James, el serbi Vladimir Micov o el lituà Arturas Gudaitis. A la plantilla hi ha quatre italians. El més destacat, Amedeo Della Valle –escollit en el cinc ideal de l’Eurocopa el curs passat–, però no està al nivell de llegendes històriques del Milà. L’últim que semblava que apuntava a segellar el seu nom amb lletres d’or era Alessandro Gentile, però el temps l’ha portat a... l’Estudiantes. La recerca per trobar nous herois continua en un club amb molts euros però sense bàsquet de base i en una competició, el Pallacanestro, amb les fronteres obertes.