NOEMÍ JORDANA
VICEPRESIDENTA DE L’UNI GIRONA
“La gent s’ho està passant bé”
“En els moments dolents no es tracta malament l’equip. Al revés: se l’empeny i se li dona força”
“Sabem qui som: el que no farem serà endeutar el club i tornar-nos bojos per guanyar títols. Això ho entén tothom”
Passen coses i el problema és que no tenim una solvència econòmica que ens permeti fitxar una altra Nádia
La jugadora amb més partits a la Lliga Femenina, en dinou temporades, les sis darreres a l’Spar Citylift. A l’Uni hi va guanyar els títols FEB que té l’entitat, de la qual és vicepresidenta des que es va retirar, fa dos anys. Noemí Jordana (Torelló, 1980), una veu acreditada per a l’anàlisi del que queda de curs.
Ras i curt: com veu l’equip?
La plantilla, des de Nadal especialment que estava molt tranquil·la i estable, s’ha trobat amb molts canvis: arriba la Leia, marxa la Shay, arriba Williams, Nádia no, Reisingerova lesionada... Vulguis o no s’hi ha trobat. Més la copa, l’eliminació a Europa... El punt de cansament de l’equip ha arribat en el pitjor moment. Sí que han donat el màxim i que després del partit a casa, amb el Montpeller, se’ls veia el gran esforç que estaven fent per poder arribar a disputar totes les competicions. Tenir, ara mateix, una setmana sencera abans d’afrontar els play-off anirà molt bé per carregar piles, tranquil·litzar-nos una mica i centrar-nos en la lliga.
Comencen amb Laia i Bea que arriben i juguen partits oficials sense haver estat abans a l’Uni.
És clar: un mes per treballar tots junts i per anar-te coneixent és perfecte. Però si tu et trobes el primer dia de competició és dir: “Bé, com que sabem jugar a bàsquet i som intel·ligents ens en sortirem.” Però no estan creades les dinàmiques ni els automatismes. Com que són bones i saben jugar... No es coneixen i, per exemple, les portes enrere de la Laia amb l’Helena són coses que han entrenat i que el primer dia no tindràs.
Al desembre es toca sostre? Guanyar l’Avenida i les victòries seguides, amb rècords i tot?
Fixa’t que també va ser abans de tots els canvis. L’equip era curt però es coneixia a la perfecció. I quan s’ha començat a moure tot i, lògicament, s’han acumulat molts minuts en jugadores clau... S’ha concentrat tot el més important aquest mes.
Hi torno: com el veu l’equip?
Bé, fa una setmana se’l veia cansat, per l’esforç. Però són a temps de carregar les piles per a aquest final de temporada: venen els play-offs i hi ha molts partits, però tampoc seran d’una duresa tan bèstia com les últimes eliminatòries d’Eurocopa.
La derrota en la final de copa és un punt d’inflexió? Haver-les guanyat en la lliga i ensopegar amb la mateixa pedra quan el que hi ha en joc és un títol?
Sí, potser tens unes expectatives una mica més altes i tornes a ensopegar-hi. Però tenen molta experiència i han de girar full i seguir endavant. Que sempre ho han fet i després van jugar una gran eliminatòria a Europa i amb un primer partit a Lió fantàstic.
La reacció amb el BLMA en l’últim quart de l’anada, a Fontajau, amb tot el públic i aquell sobreesforç, genera unes noves expectatives que es giren en contra de l’equip, després, en fatiga?
Tot suma, tots els esforços. I és el que comentem: tots els partits d’aquesta exigència tan alta han vingut aquest darrer mes i també havíem disputat unes eliminatòries gens senzilles. Recordem les dues eliminatòries remuntades seguides. Són minuts i esforços que van sumant...
Per aconseguir la lliga hauran de guanyar a la pista de l’Avenida. Per vostè, que ho va fer dues vegades, l’any del títol, com s’ha d’afrontar?
Sense complexos i anant juntes. On no arribi una jugadora ha d’arribar una altra. I en el partit de casa, a part de l’encert, que va ser espectacular, l’equip mostrava una sensació d’anar totes juntes amb una sola idea. Has de vorejar la perfecció. I costa. És possible, és clar, però hi hem de sumar que no hi haurà la Nádia i, per tant, la perfecció...
Amb què es queda: la resposta del públic? Haver guanyat l’Avenida? La semifinal europea?
L’assistència: la gent està gaudint molt. Hi ha hagut partits en què ens ho hem passat bé: emoció, la gent animant, com s’enfaden amb els àrbitres, com poden empènyer l’equip a la remuntada. La gent s’ho està passant bé i cada vegada hi ha més aficionats nous. I en els moments dolents no es tracta malament l’equip. Al revés: se l’empeny i se li dona força.
Es pot generar frustració sense títols? A l’estiu, quan es van fitxar sobretot Murphy i Palau, es van generar moltes expectatives.
La nostra afició és molt intel·ligent i molt conscient de l’esforç i del que costa estar on estem. A ells i a nosaltres, com a directiva, quan no guanyem ens fa ràbia perquè som els primers a voler fer-ho. Però sabem qui som, que ho estem intentant i que no ens tornarem bojos: arribarem fins on podrem, cada any. Tampoc podrem endeutar-nos i tancar el club, l’any que ve! L’equip estava molt bé, però la Shay ha marxat i la Nádia s’ha lesionat. No és excusa, però passen coses i el problema és que no tenim una solvència econòmica que ens permeti fitxar una altra Nádia. I quan es lesiona Bea t’has d’esperar quatre mesos a fitxar Dongue. El que no farem serà endeutar el club i tornar-nos bojos per guanyar títols. Crec que això ho entén tothom.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.