Eurolliga

HELENA OMA

ALERA DE L’SPAR CITYLIFT UNI GIRONA

“Segur que estem a l’altura”

“Ningú s’esperava que poguéssim guanyar, ni nosaltres. I potser és un error que hem comès. La confiança ens dona la lliga”

“Si l’equip funciona guanyarem títols, que és molt més important que el que puguem fer individualment”

El 3x3
“M’agrada, a Tòquio ja serà disciplina olímpica. El rànquing va diferent i n’hem de jugar molts per anar pujant. A mi m’encanta i faré tot el possible per arribar a jugar-lo en uns Jocs. Seria un somni”, diu Oma, que aquest estiu ha jugat el 3x3 als Jocs Europeus amb la selecció espanyola i que ha guanyat la primera lliga professional a l’Estat, amb Geo Bahí i Yurena Díaz (Cadí), Marta Canella (Aros) i Eliana Soriano (Lima Horta). “No tens entrenador i la cohesió és molt important: decidim què és millor en cada moment i ens motiva i dona confiança”, diu sobre la disciplina urbana.
Sé on soc i tampoc és que vulgui jugar molts minuts o tot el partit. Sí que em vull retrobar amb la jugadora que era

L’Spar Citylift comença dimecres que ve a entrenar-se i ho farà, per quart any seguit, amb Rosó Buch i Helena Oma (Terrassa, 1996) a la plantilla. La capitana de l’Uni i l’alera vallesana van arribar a Fontajau fa tres estius, del Conquero (amb el títol de copa sota el braç) i de l’Almeda (copa Catalunya). També Èric Surís es feia càrrec de l’equip, provinent del Salt (EBA) i, tres anys després, guanyaven la segona lliga per al club, el dia de la mare a Fontajau. L’alera vallesana va jugar tots els partits el curs passat, marcat pels contratemps. Tots! 18:40 a la pista i 4 punts i 4,3 rebots (5 de valoració) de mitjana en les competicions estatals, i 20, amb 5,6 i 3,9 a Europa (7,7). Fiabilitat i sacrifici d’una de les jugadores més estimades per l’afició gironina. “M’estic entrenant i aprofitant els últims dies amb la família”, diu, abans de tornar a la feina “amb les expectatives de cada any: millorar”.

La lliga va ser el millor final, 0-2 amb el pavelló ple... Però els que vam seguir l’equip sabem que va ser un any difícil almenys pel que fa a la plantilla, no?
Sí que des del punt de vista col·lectiu va ser un any dur. Tothom ho sap: vam haver d’incorporar noves jugadores, hi va haver moltes lesions a l’equip des del principi i, vulguis o no, sí que és difícil. Poder guanyar d’aquesta manera, al final, té molt més mèrit. I des del punt de vista personal estic contenta per la temporada que vaig fer i tinc ganes de seguir millorant i treballant amb l’equip.
Molts cops va ser el primer recurs, d’urgència. A l’Eurocopa mateix juga de quatre fins que Bea Sánchez no rep l’alta...
Sempre, vulguis o no, sortir de la teva zona de confort i jugar en una posició que no és la posició a la qual estàs acostumada costa més. Però jo sempre dic el mateix: donaré el màxim per ajudar l’equip. I ho tornaré a fer aquesta temporada si fa falta.
Quan va arribar a Girona, fa tres anys, s’esperava consolidar-se a l’equip d’aquesta manera? Vostè i Rosó Buch tornen a ser les que fa més temps que són a l’equip.
De fet, l’oferta per venir ja em va sorprendre perquè estava jugant a copa Catalunya i, de cop, passar a la màxima categoria era una cosa que ja no m’esperava. I que el club segueixi confiant en mi, que aposti per mi i per les joves també... Estic molt contenta i agraïda.
El mig curs que va fer al Cadí, la segona volta del 2017/18 cedida, tant li va servir per créixer?
Sí que em va ajudar molt en el sentit d’agafar confiança, tornar-me a sentir bé i fer el joc que jo sempre havia fet, tot i que encara queda molta Helena per ensenyar: a poc a poc m’aniré expressant més a la pista i aniré mostrant més coses de mi.
Es refereix a més protagonisme o a més minuts? Aniran cars...
Sé en quin equip soc i tampoc és que vulgui jugar molts minuts o tot el partit. Amb els que he tingut aquest curs estic contenta. Sí que des del punt de vista ofensiu em vull retrobar una mica més amb la jugadora que era abans.
Ara torna Magali Mendy, que té un perfil molt similar al seu. Això per a Èric Surís i qualsevol entrenador és un luxe, però per a vostè? Perquè quan va marxar cedida a la Seu ella era aquí ja.
Estic molt contenta perquè és una jugadora que dins i fora la pista ho dona tot i des del punt de vista personal és molt maca. No tinc cap problema, al contrari: ja va demostrar abans de venir el primer cop, l’any que va ser aquí i ara aquest anterior; que és molt bona. Per a mi és molt positiu perquè m’obliga, en el dia a dia, a esforçar-me encara més. Suposa aprendre’n, i no només d’ella sinó de qualsevol jugadora amb qui comparteixi pista.
Estem parlant d’un perímetre.... Núria i Laia a banda, les bases, coincideix amb Rosó, Mendy, Sykes, que és a la WNBA, o una estrella com Sonja Petrovic.
És veritat que des del punt de vista personal i individual tenim grans jugadores, però aquests anys que fa que soc a Girona he estat amb altres que també eren molt bones i, tot i així, no havíem pogut aconseguir grans coses. Al final el nom quedarà en un costat i el que realment serà important és la cohesió que arribem a tenir com a grup. El més important és que l’equip funcioni, i si ho fa guanyarem títols, que és molt més important que el que puguem fer individualment.
En aquest sentit, que Èric Surís continuï és un valor afegit, no?
Sempre s’ha anat canviant, més o menys, la plantilla. I vulguis o no, en tots aquests quatre anys només quedem la Ru i jo. Que hi hagi un bloc més consolidat amb l’entrenador ja fa que hi tinguis molt de guanyat: coneixem l’Èric i a l’hora que les altres s’adaptin a l’equip, si la meitat ja saben més o menys com jugar, tot serà més fàcil.
L’Eurolliga, veient el curs passat a l’Eurocopa sobretot després de Nadal amb les eliminatòries i l’exigència que es trobaven... La dificultat serà encara més gran i des del primer dia.
Sabem on ens fiquem i que els partits seran durs. Però, tot i així, l’equip té caràcter i vulguis o no el mostrarem als partits, guanyem o perdem. L’equip ho donarà tot i sí que és veritat que ara mateix, amb la baixa de la Nádia i no sé si el club fitxarà una altra interior, a l’Eurolliga l’acusarem més. Però l’equip sap a quin nivell jugarem i segur que estarem a l’altura.
Si Yurena Díaz fa els tirs lliures a la Seu en la semifinal, van a un tercer partit i si el guanyen tornen a Salamanca en inferioritat perquè elles apallissen el València 54-74. Va ser el punt d’inflexió? El primer quart d’allà (7-24) els dona mig títol.
Ningú s’esperava que poguéssim guanyar, a Salamanca. Ni nosaltres, i potser és un error que hem comès. Les podíem guanyar i aquesta por que sempre potser tenim és el que potser ens ha fet perdre alguns títols. El punt d’inflexió, sobretot al final de temporada, van ser els play-offs. Sí que al principi en el tema de lesions va ser una muntanya russa, però en el play-off l’equip va anar a més i a la final va ser dir: noies, som aquí i podem guanyar. Creure en l’equip i confiar en nosaltres ens va donar la lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)