L’antivirus FIBA

“Aquest mes tan exigent, de baixada física, viatges, no entrenar-nos, canvis... Havíem entrat en una dinàmica negativa que feia que les coses no sortissin bé”, recorda Èric Surís sobre la costa de gener, en què l’equip va perdre cinc partits, tres en la lliga i de manera consecutiva –dos a casa, un a Fontajau (Guipúscoa) i l’altre a Palau (Araski), i que va salvar amb el triomf a Logronyo (57-73) abans de l’aturada FIBA. “Va anar bé per canviar de xip, descansar algunes, i altres no ho van fer van poder canviar d’aires”, exposa el tècnic sobre l’aturada, de quinze dies i que va donar aire a l’equip, amb dues incorporacions (Xargay i Bishop) aquell mes. “Feia molts mesos que no enllaçàvem una setmana per entrenar-nos” és l’explicació de la revifalla de l’Spar Citylift, que des de llavors no ha parat: “Quan canvies jugadores i tens baixes jugues amb set i no recuperes, no t’entrenes... És un peix que es mossega la cua i amb l’equip sencer aquella setmana vam preparar el partit de l’Avenida, ens va sortir molt bé i el vam poder guanyar. I arrencar una setmana molt dura amb Schio i Gernika en 48 hores. Tres partits en sis dies i els tres, de màxima exigència.” “Toquem de peus a terra i som conscients que pots arribar i marxar si no estàs bé, no som triomfalistes”, recorda de nou Surís.

“Canvia força, perquè aquella era la primera final de copa que jugàvem i, tot i tenir jugadores amb experiència, com a club érem rookies. En aquesta hi arribem molt més madures, però l’Avenida té jugadores acostumades a jugar en tots els àmbits i contextos”, respon l’entrenador de l’Uni sobre la condició de local gironina el 2017 comparada amb la de les castellanes aquest any.