Sí, hem guanyat partits molt complicats i l’últim contra el Càceres potser va ser el més lleig de veure, però les sensacions són molt bones, estem totes recuperades i sense cap tipus de lesió. I això ens fa estar molt contentes i amb ganes.

La lliga és de la temporada passada i moltes de les que som aquí som noves. Crec que són les bones sensacions que estem trobant com a equip, amb tot el bloc fet perquè les incorporacions han estat de mica en mica i vulguis o no això ha afectat. Guanyar aquesta copa seria molt especial i molt maco perquè seria la primera per al club.

Ha estat un procés llarg i com a equip hem hagut de treballar molt perquè entre lesions i moltes baixes, canvis o la Sonja que ja s’incorporava tard... La veritat és que les que hi érem des del principi hem hagut de mantenir el bloc, i les que arribaven, anar-les acollint tan bé com podíem. És molta feina que ara mateix també es veu reflectida a l’equip, i amb el suport i la confiança que ens dona l’Èric es nota: el joc és molt bo i l’equip fa el que necessita quan toca.

Jo fitxava com a quatre i Nàdia era un cinc. Som molt diferents i no hi havia cap problema, em caracteritzo per la polivalència i quan en algun moment l’Èric m’ha necessitat al cinc hi he estat. O si he hagut d’ajudar la base a pujar la pilota també. M’hi he d’adaptar, soc jove i això em serveix per aprendre’n.

Ell aporta molta confiança a les jugadores. I estar bé en facetes com la defensa i el rebot és el més important. Perquè en atac, com dius, ja hi ha moltes jugadores capaces de fer punts, i si tinc un bon llançament, mirar que sigui correcte. A poc a poc he anat agafant més minuts i els he pogut aprofitar.

Al final es tracta de ser compactes. Quan estem amb un cinc a la pista que som més altes miro de córrer més perquè considero que ho puc fer, de cara. I quan l’equip és més petit miro d’aportar més en defensa. El meu paper en atac és més secundari, ja hi ha molta gent amb molt talent i el que miro és de ser correcta en els aspectes que se’m demanen i no restar a l’equip.

Va ser un impacte molt fort per a nosaltres: perdíem casa nostra, perquè al final juguem i ens entrenem a Fontajau. I sempre ho dic, que quan el pavelló està ple és com si fos un sisè jugador. És difícil venir a jugar aquí i ens vam haver d’adaptar a una nova pista, que no era el nostre pavelló, i tampoc teníem les hores com és habitual. Viatges, tornes i ningú sap gaire bé què pot passar. Ens va enganxar en el pitjor moment perquè també estàvem molt cansades físicament, però el sotrac l’hem superat força bé i hem entrat a l’Eurocopa, hem guanyat els partits importants i som on volíem en aquest moment de la temporada.

No [riu]. No pensem en quanta gent del Perfumerías hi haurà sinó a fer el nostre joc. Som gent amb molta experiència que ha jugat en pavellons plens en contra i no ens pesarà. Depenem de nosaltres, hem de fer la nostra feina. I també hi haurà gent que vindrà a donar-nos suport o que no són d’aquí, com la meva família, que també ve. I pot anar bé.

Els vuit equips que hi ha poden competir contra qualsevol, ja s’ha vist. I el Cadí saps que et posarà les coses difícils i que hauràs de fer un molt bon partit per guanyar-les. És un valor afegit començar bé, anar cap a semifinals i arribar a la final.

Aquest ritme és un punt a favor per a nosaltres, saber canviar el xip. I ara és el mateix, arribar a un ritme en què no podem abaixar les revolucions. Si arribem a la final diumenge estarem mortes, després del partit, però es tracta de no afluixar.

Havíem de guanyar a Montpeller, teníem l’opció de Kursk i, quan apareix la de Sopron, sabíem que havíem de fer un partit molt seriós contra un rival molt difícil. Vam fer la nostra feina, i entre sort i feina merescuda, perquè penso que si treballes hi arribes, som a l’Eurocopa. Ara s’ha d’aprofitar.