La tendència

Des que fa un any i una setmana, amb Érika de Souza d’MVP, l’Avenida va guanyar la copa contra el que quedava de l’Spar Citylift –Núria Martínez amb l’espatlla, Colhado amb el canell, Reisingerova al genoll en la primera meitat, Murphy amb les maletes fetes i Williams coneixent l’equip amb què feia dos dies que havia debutat–, l’equip d’Èric Surís només ha perdut un partit contra el seu gran rival a l’Estat. I va ser al cap de quinze dies a Würzburg, en lliga, i els donava el primer lloc en la classificació. Des de llavors, cinc triomfs, dos a la ciutat on es disputa avui la final, i dos títols a la malmesa pel Glòria vitrina de l’Uni.

I no només això: haver acceptat el repte de l’Eurolliga vol dir arribar a un nivell competitiu que al conjunt blau ni ensumen des del títol alçat a Mendizorrotza, perquè quan les gironines suaven sang per eliminar el Cadí en la semifinal pel títol de lliga, les de Miguel Ángel Ortega es passejaven a València. Com aquest curs fins ara en l’Eurocopa –ara tenen el Kursk en els quarts– i dijous amb l’Ensino... I si passem llista, amb Xargay i Vasic arribant a Girona, el cop podria ser d’aquells que necessiten un llarg període de recuperació, que pot variar en funció de l’evolució –el mercat tancat– del pacient.

La dreta de Palau

Laia Palau no ha perdut encara a Girona contra l’Avenida i avui, amb 40 anys, podria alçar el seu cinquè títol, que afegiria als quatre que va guanyar al Ros (2007-10). La barcelonina, clau en el canvi de tendència en els duels pels títols estatals, s’ho està passant bé, a Salamanca. El seu llenguatge corporal no té res a veure amb el que comunicava al gener, amb l’equip en caiguda lliure, i ahir mateix qualificava de “guai” la sensació de decidir un partit amb les seves amigues Vasic i Xargay al parquet i amb la mateixa samarreta.

La base va ser l’única a tocar la pilota en la primera possessió del tercer quart (45-42), només acumulava un triple (1/1) i, com la primera, feia el 52-44 amb la dreta i cinc punts d’Araújo –triple i un contra un que castigava Brown– entremig. I en el darrer quart, una lliçó: assistència a Xargay de la pintura a sota del cèrcol –mig metre– (66-58) després del quart triple de Vasic, el 68-58 amb la dreta, i assistència a Araújo perquè la gallega anotés el seu segon tir de 6,75 m (73-58) i deixés que Bishop tanqués el 14-0 de parcial amb què l’Spar Citylift arribava al màxim avantatge (75-58) en el sisè triomf en sis partits contra el València.

Les taronja, en els quarts de final de l’Eurocopa i que es creuaran amb l’equip gironí si tots dos superen l’eliminatòria de la setmana que ve i l’altra, amb la tornada a la Font de Sant Lluís, doblen cada curs la seva aposta per acostar-se als títols, i ahir van posar totes les fitxes al joc interior.

L’encert

Bishop, amb Coulibaly amb molèsties en un genoll que li van impedir fer la roda d’escalfament, obria la llauna de tres en la primera possessió, i Tirera hi responia des d’un lateral (3-3). L’australiana la penalitzava en transició i obria un 8-0 que completava Elonu (11-3) quan s’havien jugat 3:30. El València va mantenir l’encert de lluny: 11-8 Queralt i 13-11 Brown, i Palau feia el seu (16-11), però Casas –després de recuperació– i Reisingerova –en la continuació amb Rosó– ajustaven el resultat.

Xargay castigava Buch (22-15), però entre la txeca i la mataronina tancaven el primer quart amb empat a 24.

Vasic, de 7 metres quan faltaven 5:57 per a la mitja part, signava els primers punts gironins del segon quart i, també de tres, l’empat a 32. L’Uni obria forat amb el 2+1 de Bishop (assistida per Palau i falta de Buch) i el triple de Mendy, que completava el 9-0 (38-32 a 3:18). El tercer de Vasic era el 43-35.

Que sembli un accident

La segona a Queralt i una tècnica posterior, quan estava a mig camp (59-50 Elonu al servei), és un avís per avui. Al vestidor de l’Uni ho tenen clar, veient les faltes en atac en el tercer quart i les quartes a Coulibaly –a 8:37– i Elonu –a 6:19 per al final– quan el resultat s’havia ajustat. Resingerova, a plaer (59-56), en accions que a un costat i a l’altre, fa un any, li assenyalaven falta, va fer saltar les alarmes, que Vasic apagava amb el seu darrer triple (64-58) abans que Palau l’agafés de nou, fes seure tothom en silenci i els posés a prendre apunts a la llibreta.