“Té pinta que es cancel·larà, tal i com ja s’ha fet en altres països d’Europa” diu Maria Araújo (1,87 m 1997) en declaracions a Efe. L’alera pivot gallega de l’Spar Citylift mostra el seu desig de tornar a jugar, tot i reconèixer que enfront aquesta situació d’emergència el bàsquet passa a un pla secundari.

“Tot això ens exigeix fer un esforç comú: pensar en el del costat, sobretot si som joves. Hem de ser conscients de la situació. I ser responsables: mirar d’estar sempre a casa, sortir el menys possible i complir les normes” admet, resignada, una de les jugadores de l’Uni que no s’havia perdut cap partit en tot el curs.

“Seria un pal bastant gran i faria molta ràbia perquè afrontàvem el final de temporada amb moltes ganes. Però la salut és el primer” afirma l’alera pivot, que s’ha quedat a Girona a passar el confinament i que veu a venir que no podran disputar el títol de lliga: “Estàvem en una dinàmica molt positiva. I ara tenim un regust de boca molt amarg. Perquè fa l’efecte que no es podrà acabar el què hem començat”.

Estudiant del Grau semipresencial de Ciència i tecnologia dels Alimets a la UCAM de Múrcia, Araújo explica com passa els dies de confinament i com arriba a trobar a faltar el bàsquet. “No sé viure sense una pilota a les mans. He mamat la passió, l’amor per aquest esport des de ben petita. Vaig començar a botar, a perseguir la pilota, des que era una nena. I fins ara. Tota la vida he volgut ser com la meva mare (Ángeles Araújo), que també va jugar a la selecció espanyola” posa en context.

Doble campiona d’Europa sub-18 (2015) i sub20 (17) –va ser la MVP del torneig– i plata en el mundial sub-17 (2014) aspira a entrar en la convocatòria de Lucas Mondelo per als Jocs. En el darrer europeu va ser una de les darreres descartades. “Fa una mica de ràbia que s’hagin hagut d’aplaçar. És una mala passada però les ganes d’anar-hi són les mateixes. Hi ha molta qualitat a l’equip però les meves ganes i el meu esforç sempre hi seran” assegura en referència les possibilitats d’acudir-hi el 2021.